VISITA DEL PALINURO A TARRAGONA

El 25 d'agost va arribar el Palinuro a Tarragona. El Palinuro és un vaixel escola de la marina de guerra italiana. Amb motiu de l'arribada i de la recepció a les autoritats ens vam presentar al moll per recordar que No volem vaixells de guerra al port de Tarragona. Ni destructors ni velers.

L'autoritat portuària diu que El Palinuro vé per obrir rutes comercials entre Livorno i Tarragona. Nosaltres diem que és un vaixell de guerra i que no ens vulguin vendre la moto. La darrera foto mostra un moment de la "cerimònia" de baixada de la bandera i es pot veure com els mariners que hi assisteixen no porten, precissament, escombres entre les mans.

Al final de les fotos hi ha l'article que vam enviar als diaris.

pel passadis que hi ha entre la barana i el vaixell van passant els invitats a la recepció

entren per la dreta, cap a la porta...

i passen pel passadis. Algun, com el regidor de cultura de l'Ajuntament, entre xiulets

va a començar la cermònia d'arriada de la bandera. Com es pot apreciar, els mariners porten "escombres" a les mans

Aquest article es va enviar als mitjans de comunicació amb motiu de la visita:

El Palinuro o com ens venen la moto

La caiguda del mur de Berlin, va ocasionar un replantejament del paper dels blocs militars i dels exèrcits per garantir el ingents beneficis que genera la indústria de l'armament.

Intentar convèncer a la població en el sentit que els exèrcits s'havien d'encarregar de suposades “tasques o missions  humanitàries”, enlloc de “defensar-nos” del risc dels anomenats “paisos de l'est”, va contribuir a assignar-li aquest nou paper però no fou fins la troballa d'un nou enemic, el “terrorisme internacional”, que es va trobar la solució, la fórmula per intentar demostrar la necessitat, la imprescindibilitat, dels exèrcits. L'11-S contribuiria decissivament a confirmar-ho.

El “terrorisme internacional”, rebatejat d'”islàmic” en funció de la conveniència, es va convertir en l'excusa per justificar tot un seguit d'”atacs preventius” (Afganistan, Iraq...) i, alhora, per impulsar una estratègia de retallada de llibertats i criminalització de la dissidència (amb “ordenances cíviques” copiades d'estratègies autoritàries importades dels Estats Units, incloses). La repressió dels moviments socials en el mes de juny de 2001 a Barcelona o en el mes de juliol, també del 2001, a Génova, convertí en una realitat el procés de “militarització de la policia i policialització de l'exèrcit”.

En el marc d'aquest procés, a l'estat espanyol, més tard, vindria el desplegament de l'exèrcit per protegir refineries i altres infraestructures, per protegir la tanca fronterera a Ceuta i Melilla o els convenis de Defensa amb alguns ajuntaments per “reservar” places de la guardia urbana per militars professionals, quan deixen l'exèrcit. Aquests dies, amb motiu dels incendis a Galícia, hem assistit a una nova volta de clau: Defensa planteja la creació d'una unitat ràpida d'intervenció que hauria de tenir atribucions policials per controlar l'accès de la ciutadania a determinades zones, identificació de “sospitosos”, etc. En el ben entès que el que no farà és, justament, apagar focs.

A Tarragona, ja fa temps, que se'ns presenta un aspecte dels exèrcits, els vaixells de guerra, com quelcom inevitable i beneficiós, sobretot, per a la butxaca, prescindint del fet que no són més que eines de mort i destrucció.

Entretant, com no, la despesa militar, amb el benefici que comporta per determinades butxaques, va augmentant: més d'un bilio de dolars a tot el món o més de 21.000 milions d'euros a l'Estat espanyol o sigui més de 58 milions d'euros diaris. Més d'una tercera part de la despesa en investigació i desenvolupament dedicada a desenvolupament d'equipaments militars. Una notable inversió en mort i patiment i, alhora, una ingent malversació de recursos per a sanitat, educació, cultura, prevenció i resolució de conflictes

Ara hem conegut que en els propers dies atracarà a Tarragona un vaixell. Un bell vaixell, tot sigui dit. Un veler per ser més exactes. La llàstima és que aquest veler no és de cap grup ecologista, d'investigació marina o de cap grup esportiu. El vaixell que arribarà és el Palinuro, el vaixell escola de la marina de guerra italiana. A hores d'ara no sabem si hom ha previst visites d'escolars (com quan va venir el submarí militar Marsopa S-63)  però ens consta que ja hi ha prevista una recepció oficial a les autoritats. Un cop més, es preveu una operació de marqueting per despistar, per fer passar per necessària i útil una peça de la maquinària dels exèrcits.

Operació de marqueting com la que és farà per justificar l'enviament de tropes espanyoles al Líban en el marc d'una resolució del consell de seguretat de la ONU que passa de llarg per les causes del conflicte, que evita mencionar la responsabilitat d'Israel en els atacs i en la destrucció, que contempla controls, tan sols pel pais agredit, el Líban, i que anomena “forces d'interposició” el que realment actuarà com a forces d'ocupació.

Un cop més hem d'aixecar la nostra veu per dir: Exèrcits i vaixells de guerra ni en missions “humanitàries” ni per fer bonic. Dissolució i reconversió per a usos civils.

  Tornar