A prop de complir-se el centenari, només cal recordar que fou el 1914 quan sota la direcció d’ Eladi Homs i Alexandre Galí s’organitzà la primera Escola d’Estiu, aquesta gaudeix d’una bona salut gràcies al treball excel·lent que s’ha dut a terme al llarg del temps i fins avui. L’Escola d’Estiu s’ha anat convertint, a l’escola o a l’institut, en un referent de la formació del professorat del país en un moment en què finalitzat el treball del curs escolar i en un context, per tant més relaxat, s’està en disposició de formar-se, i compartir entre iguals experiències que el dia a dia no sempre permet.

L’Escola d’Estiu esdevé, doncs, un espai de formació i d’intercanvi d’ experiències i alhora caldria que possibilités que professionals diversos, que sovint no coincideixen, mestres de primària i professorat de secundària, mestres d’escola rural i mestres d’entorn urbà, poguessin compartir per un període breu de temps les seves diferents visions del fet educatiu, a fi que cadascun s’enriqueixi amb les aportacions de l’altre.

Una altra singularitat de l’Escola d’Estiu és que ha esdevingut la màxima representació de la descentralització de l’oferta educativa, n’hi ha per tot el territori del nostre país i, per tant, permet que, tot i considerant les línies prioritàries del Departament d’Ensenyament, se singularitzi en les peculiaritats i necessitats dels professionals dels centres de l’àmbit on es realitza.

Al llarg d’aquests gairebé cent anys, les necessitats dels mestres i professorat, així com de l’educació del nostres infants i joves, ha anat canviant al mateix temps que la pròpia societat catalana s’ha hagut d’enfrontar a nous reptes. L’Escola d’Estiu s’ha adaptat a aquest canvis, tot i que el fonament de base sigui el mateix, millorar la feina del professionals i fer-los més eficients. Els nous reptes es reflecteixen en les temàtiques entorn a les quals giren les activitats de formació, com ara les competències bàsiques, i molt especialment la Lectura, com a competència comunicativa que és la base de la resta dels aprenentatges, les Tecnologies de la Informació i Comunicació, la formació telemàtica, les llengües estrangeres, etc.

L’Escola d’Estiu és un referent necessari per al nostre país que no podem separar de la cultura i les tradicions que ens són pròpies. Saber trobar aquells camins que fan possible l’aprenentatge de l’alumne; i saber que, per poder-los recórrer junts, caldrà reclamar la seva implicació activa, amb la voluntat i l’esforç que això comporta. Perquè, en definitiva, l’aprenentatge és inseparable de la dedicació i el convenciment mutu. Un repte que es renova cada dia i que, cada dia, va perfilant el futur del nostre país.

La considerable assistència de professionals a l’Escola d’Estiu és un patrimoni del país que no es pot perdre i al qual el Departament d’Ensenyament dóna suport i en reconeix la seva vàlua.