La migdiada:

Va dir:
--Faré una migdiada.
I la va fer.

L'anterior conte-puça podria ser una reducció del següent conte mínim:

Un dia un senyor va dir:
--Tinc ganes de fer una migdiada!
I la va fer.
I li va agradar tant que, a partir de llavors, cada dia va fer la migdiada.

I aquest segon conte, a força d'anar-lo farcint, el podríem arribar a convertir en un conte més llarg, d'un pam, dos, tres... fins i tot, a força d'afegir-li pams i més pams de paraules i paràgrafs, en podríem acabar fent una novel·la.

És difícil, escriure un conte? I una novel·la? Segurament, el més difícil és no escriure res, ser capaç d'estar callat del tot. Això sí que és un veritable prodigi !!!

Nosaltres, com que no som prodigiosos, de vegades escrivim alguna cosa. Normalment contes petitets, cosetes poc voluminoses, per allò de no atabalar gaire i no fer-nos massa pesats. O, potser, senzillament perquè som bastant mandrosos...
 

Més informació. Recull de contes en miniatura:
Viatge al voltant d'un pinyol de mandarina (en format PDF)