Aquest són els concerts temàtics que hem anat preparant al llarg de
la nostra trajectòria com a coral enmig de ja centenars de concerts
realitzats ens diferents llocs de la nostra geografia. La nostra trajectòria ens ha dut a consolidar-los
i a poder-los anar repetint-los, i d'alguna manera o altra han marcat o marquen etapes de la nostra història que ens fan sentir orgullosos de la nostra tasca, reforçant el que
anem aprenent als assajos.
El nostre
repertori està
format per
cançons catalanes, forànies, populars, espirituals, religioses,
clàssiques, de jazz, de gospel, tradicionals, rítmiques... i en conjunt evoquen tots els nostres sentiments: amor a la nostra terra, a
la diversitat, a la innovació... i sobretot a la
música.
DEU ANYS, un repte (Estrena: 2000) : Concert de celebració del 10è aniversari de la formació
com a Coral
Des de
la nostra formació l'any 1990 hi ha hagut un mecanisme d'acció
que al llarg de 10 anys ens ha permès anar assolint noves fites i aconseguir nous
reptes, tant de tècnica com de repertori, per anar perfilant el
que som ara i aquí, una Coral consolidada i amb identitat pròpia:
la "Terpsícore". El camí
fet no ens fa perdre de vista el que som i el que volem, el goig de cantar
segueix dempeus i es fa patent durant cada dia a cada assaig. Cada
nova proposta referma el nostre "ser" per fruir comunicant i fent saber
el que "som": un grup d'amics que fruïm cantant.
Cançons del concert:
Els vaixells de Stienkarrassi
No saps pas com en lliga
Muntanyes del Canigó
Maitia, nun zira?
Vem kan segla
El Nou Món
Summertime
La
Verge tingué un nen
Goodnight, sweetheart
La Reina del placer
Balaio
Nga i Wie
Zangalewa
Mar i cel (cor final)
El cant dels ocells
La calma de la mar
La Coral acompanyats per l'Alícia Clols
MOSAIC, un cant per la PAU (Estrena: 2001) : Un cant a la diversitat i
a la diferència.
Talment un mosaic, aquest concert està format per cançons
diferents entre sí però que combinades donen lloc a un conjunt
d'una gran varietat i riquesa de ritmes i colors, fruit de la diversitat.
Una diversitat que, lluny de ser un impediment, ens permet crear una obra
viva i peculiar.
És així com entenem la diferència: com una suma que
enriqueix i que ens facilita conèixer i gaudir d'altres músiques
i d'altres paraules.
Aquests nous coneixements són els que ens permetran créixer
i ens faran més savis.
En definitiva, aquesta és l'essència del cant coral, compartir
idees i experiències, conviure, fusionar individualitats en un esforç
comú per crear.
És per això que, davant la inquietant situació mundial,
volem unir les nostres veus en un cant al respecte i a la convivència.
Un cant a la PAU.
En aquest concert ens acompanya habitualment al piano en Josep Mateu, i com a narrador
en Joan Gasull.
Cançons habituals del concert:
Eco
Tourdion
No
saps pas com em lliga
Ulls
verds
Maitia,
nun zira?
Krinitsa
O
voso galo
Nga
I Wie
La Coral en ple
concert
L'ALÈ
DE L'ESPERIT, el ressò de la música negra (Estrena: 2002) : Un passeig per la història i les influències d'aquesta
música i el gospel.
Amb aquest concert volem convidar-vos a fer un passeig per la història
de la música negra. Una música que rep directament la seva
força del continent africà, una música arrelada a
la terra, que neix cercant la comunió de la petitesa de l'esperit
humà amb la Terra i el Cosmos.
En els seus inicis havia de ser una música senzilla, amb un suport
rítmic molt fort, però a la vegada emotiva i profunda.
A mida que anem avançant en el recorregut veurem com aquest solatge
rítmic apareixerà en els cants dels esclaus negres arrencats
de la seva llar i obligats a viure i a treballar en un altre indret pels
amos blancs: són els cants negroespirituals. Finalment veurem l'evolució
d'aquests cants fins arribar al GOSPEL. Amb el temps, aquesta força i expressivitat influenciaran composicions
i cançons molt diverses: Blues, Jazz, Rock & Roll... La nostra coral vol embolcallar-vos amb les sensacions i els sentiments
que desprèn aquesta música. En aquest concert ens acompanyen
al piano en Josep Mateu, a la bateria i percussions en Xavi de la Salud,
i com a narrador en Joan Gasull.
Cançons habituals del concert:
Kriabe
Zangalewa
Canto do candouble
Free at Last
El camí que feu Jesús
Ooh, Ooh child
Amazing Grace
Moon River
Freedom
Acclamation
This little light of mine
Down by the Riverside
Oh, happy day
L'alè de l'esperit a Torís
ORATORI
DE NADAL - J.S. Bach (Estrena: 2003) : Una de les obres més representatives
de l'època de Nadal.
Estrenada a Leipzig el 1734, aquesta obra és una de les més
representatives de l'època de Nadal. Mostra la narració dels esdeveniments que
van des de l'edicte d'empadronament fins a l'adoració dels mags. Es basa en els
textos dels evangelis segons St. Lluc i St. Mateu. Per la temàtica de l'obra i
tenint en compte una de les premisses més importants de la música barroca,
reforçar els sentiments que expressa el text, Bach introdueix el text literal de
l'Evangeli mitjançant la figura de l'Evangelista qui, en un cantat
recitatiu, exposa el tema central i al voltant d'aquest, cors, àries i corals
serveixen per reforçar i aprofundir els sentiments que desvetlla aquella
situació.
PART I - Pel primer dia de Nadal
PART V - Pel primer diumenge de l'any
PART VI - Per la festa d'Epifania
Hem fet aquest concert conjuntament amb l'Orquestra Barroca Transemble,
i els solistes del Grup Vocal
Transemble
sota la direcció de
Markus
Schikora.
L'oratori de Nadal a Mollerussa
SOMNI (Estrena: 2005): 15 anys.
"Ara,
de fosc, flamarada d'estels embolcalla presagi i comença la festa. Tots els
llums rebatent la claror pels portals que, entreclosos, no endevinen la nit ni
el brogit de la gent que festeja plaguejant a la fresca d'estiu. Miro el cel.
També fa revetlla. I pregunto pels camins del somni..."
I have a dream! Jo tinc un somni! Així es
manifestava en Martin Luther King en ocasió de la Marxa pels Drets Civils a
Washington l'any 1963. El seu somni era aconseguir uns drets i unes llibertats
per tota la gent discriminada per qüestions racials. Aquest era el seu somni, però tots en tenim de somnis. Somnis
que ens poden portar a no conformar-nos amb el present sinó a cercar noves
perspectives pel nostre viure. Perspectives que continuen incloent paraules ja
tan conegudes com esperança, solidaritat, llibertat... Somnis que ens poden conduir a emprendre nous viatges fins arribar a albirar
nous horitzons i que al mateix temps potser ens faran desprendre de moltes
d'aquelles coses que no són essencials i que ens llastren el camí per arribar a
noves fites. Al llarg d'aquests 15 anys
de la nostra Coral hem fet realitat alguns somnis que s'han materialitzat a
través de la música. Noves cançons, nous concerts han satisfet expectatives
creades. Nosaltres hem fruït cantant i el públic, segurament, escoltant, sempre
amb el desig d'aportar un minúscul gra de sorra per a fer un món millor. Però el
temps no ha minvat la nostra capacitat de somiar, d'imaginar, de veure que
encara es necessita avançar molt en tots els àmbits per fer realitat somnis tan
antics que donin sentit a l'esperança, la solidaritat, la llibertat....
per això el concert d'avui.
Cançons habituals del concert:
Fanfarra
Dormite mi niño
Tot fent maletes
A l'horitzó
Com la mar
What a wonderful
world
I'm a believer
Free at last
Ooh, Ooh child
Oh, happy day
Freedom
Una foto dels quinze anys
Missa de Coronació de Mozart KV317 DoM
(Estrena: Desembre 2008)
La Missa KV 317 de Mozart figura entre les primeres obres realitzades al retornar del seu
viatge a París, quan Mozart va arribar a Salzburg el 15 de gener de 1779 i el
van anomenar Organista de la Cort. Això l'obligà a dedicar-se pràcticament de
manera exclusiva a la música d'església, encara que només fos per acompanyar els
cants o improvitzar petits interludis a l'orgue. Per això els darrers anys a
Salzburg estan plens d'obres religioses: dues misses, dues vespres, un Regina
Coeli, tres sonates d'església...
La missa en Do Major, K 317, "Krönungsmesse" (o de la Coronació) té data de 23
de març de 1779. Aquesta petita obra d'art ens revela el domini que Mozart va
adquirir en l'ordre dramàtic, gràcies als seus viatges. Dramàtic en el sentit
escènic, ja que Mozart va arribar amb moltes ganes d'escriure òperes, cosa que
no va poder fer per falta de llibrets, de manera que va dedicar aquestes ànsies a la
música d'església.
Indubtablement destinada a la litúrgia pasqual (tot i que la tradició ha volgut
que s'associés a la Coronació de la Verge Maria), la Missa K317, tot i el seu
plantejament ambiciós i imponent, pertany al gènere de la missa breu: els sis
episodis litúrgics clàssics (kyrie, gloria, credo, sanctus, benedictus i agnus
dei), deixen inamovible el marc de la missa tradicional salzburguesa. Com a curiositat cal comentar que la tradició pretén que la Missa K317 sigui una
obra composta i executada per a commemorar la Coronació de la imatge miraculosa
de Maria al Santuari de Maria Plain, als afores de Salzburg. La coronació havia
succeït durant el període de la guerra, el 1751, el Papa havia consagrat la
simbòlica corona, de manera que al Santuari de Salzburg es celebrava cada any el
27 de juny l'aniversari del miraculós episodi. Però hi ha diferents elements que
contradiuen aquesta tesi, com les diferències entre les dates de finalització de
l'obra i la de la festivitat. A més sembla que fins el 1873 la "Missa de la
Coronació" era l'obra K337 però que es va transferir aquest "títol" a l'actual
K317.
Kyrie
Gloria
Credo
Sanctus
Benedictus
Agnus Dei
La coral Xalesta i la Coral
Terpsícore assajant a Valls pel concert
Cançó d'amor i de guerra - Sarsuela catalana en dos actes
(Estrena:2010)
Cançó
d'amor i de guerra és una sarsuela catalana en dos
actes, que es va estrenar el 16 d'abril del 1926 al Teatre Nou
de Barcelona, i es va convertir en el primer gran èxit del
compositor valencià
Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevila i
Víctor Mora. Creada l'any 1926 en plena dictadura de Primo de
Rivera, es titulà inicialment Els soldats de l'ideal,
però la situació política feu que l'obra es prohibís abans de
l'estrena. Sembla que aquest nom (l'ideal era la revolució
republicana francesa) no va agradar gens al governador civil, el
general Milans del Bosch, i en una reunió presidida per
l'autoritat, els autors de la sarsuela van decidir canviar-lo
pel que ara coneixem. Després de la guerra civil va ser
prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres vernacles
de teatre que més aviat va aconseguir poder-se representar.
Argument:
Contextualitzat en una farga del Vallespir, l'any 1793, en plena
Revolució Francesa. L'argument de l'obra es basa en la història
d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, que veuen com els
seus destins se separen a causa d'un inesperat encontre amb
l'infortuni, ja que el fill del batlle Ridau es proposa com
objectiu maridar-se amb Francina costi el que costi. D'aquesta
manera la trama principal descobreix les disputes i
contrarietats que es produeixen dins aquest triplet amorós, al
mateix temps que il·lustra l'agitat moment històric que
convulsionava la França de finals de segle XVIII.