Refranys
|
1.
El cos humà |
9. Els diners |
14.
Els sentiments i les actituds |
18.
La roda de la fortuna |
|
1.1. El cos humà |
9.1. Interès i vàlua |
14.1. Presumpció |
18.1. Món |
|
1.2. Escatologia |
9.2. Riquesa |
14.2. Por i covardia |
18.2. Sort |
|
1.3. Bellesa corporal |
9.3. Pobresa |
14.3. Alegria |
18.3. Dissort |
|
|
9.4. Estalvi |
14.4. Bondat |
18.4. Equilibri |
|
2.
L’alimentació |
9.5. Usura |
14.5. Paciència i conformitat |
18.5. Desequilibri |
|
2.1. Menjar |
9.6. Robatori |
14.6. Maldat |
|
|
2.2. Beure |
9.7. Pèrdua |
14.7. Enveja |
19.
El pas del temps |
|
|
9.8. Comprar i vendre |
14.8. Hipocresia |
19.1. Temps |
|
3.
L’habitatge |
9.9. Pagar i cobrar |
14.9. Egoisme |
19.2. Dia i nit |
|
3.1. Casa |
|
14.10. Prudència |
19.3. Mesos |
|
3.2. Llit |
10.
La capacitat intel·lectual |
14.11. Tristesa |
19.4. Estacions |
|
3.3. Veïnat |
10.1. Saviesa |
14.12. Responsabilitat |
19.5. Calendari festiu |
|
|
10.2. Error |
14.13. Vergonya |
19.6. Solstici d’hivern |
|
4.
Les edats de la vida |
10.3. Ignorància i ximpleria |
14.14. Pecat |
19.7. Pasqua |
|
4.1. Viure |
10.4. Destresa |
|
19.8. Solstici d’estiu |
|
4.2. Infantesa |
10.5. Bogeria |
15.
Els mites i les creences |
19.9. Any |
|
4.3. Joventut |
|
15.1. Cel i infern |
|
|
4.4. Maduresa |
11.
L’esplai |
15.2. Déu |
20.
La natura |
|
4.5. Vellesa |
11.1. Ball |
15.3. Diable |
20.1. Terra |
|
4.6. Mort |
11.2. Música i cant |
15.4. Sants |
20.2. Mar i riu |
|
|
11.3. Jocs |
15.5. Cicles i signes astrals |
20.3. Pluja |
|
5.
La salut i la malaltia |
11.4. Festa |
15.6. Objectes quotidians |
20.4. Vent |
|
5.1. Salut |
|
15.7. Nombres màgics |
20.5. Foc |
|
5.2. Malaltia |
12.
La comunicació lingüística |
|
20.6. Fred i calor |
|
|
12.1. Salutacions |
16.
La terra i la llibertat |
20.7. Sol |
|
6.
L’home i la dona |
12.2. Parlar |
16.1. Terra |
20.8. Lluna |
|
6.1. Home |
12.3. Silenci |
16.2. Pobles |
20.9. Fruites i verdures |
|
6.2. Dona |
12.4. Secret |
16.3. Forasters |
20.10. Herbes remeieres |
|
6.3. Sexe |
12.5. Burla |
16.4. Lluita |
|
|
|
12.6. Difamació |
16.5. Llibertat |
21. Animals |
|
7.
La família |
12.7. Malediccions |
|
21.1. Bèsties de càrrega |
|
7.1. Llinatge |
12.8. Promesa |
17.
El poder instituït |
21.2. Bestiar |
|
7.2. Matrimoni |
12.9. Veritat |
17.1. Amos i criats |
21.3. Aviram |
|
7.3. Pares i fills |
12.10. Mentida |
17.2. Justícia i lleis |
21.4. Animals domèstics |
|
7.4. Parents |
12.11. Consell |
17.3. Monarquia |
21.5. Altres animals |
|
|
|
17.4. Govern |
|
|
8.
El treball |
13.
Les relacions interpersonals |
17.5. Clero |
22. No classificats |
|
8.1. Faena |
13.1. Solitud |
17.6. Profit |
|
|
8.2. Ofici |
13.2. Coneixença |
|
|
|
8.3. Estudi |
13.3. Desconfiança |
|
|
|
8.4. Peresa |
13.4. Amistat |
|
|
|
|
13.5. Enemistat |
|
|
|
|
13.6. Amor |
|
|
|
|
|
|
|
1. El cos humà
1.1. Parts del cos (tornar)
Carn de pit, carn de poc profit 2091
L’orella prop de la taula 1922
L’os i la carn se dolen de la seua sang 1469
La cama al llit i el braç al pit 1424
La panxa porta a les cames 633
La sang sense foc bull 1366
Lo bé i el mal a la cara ixen 1589
Lo cap calent i els peus freds 1773
Lo cap dret i el cor net 1371
Los peus de l’hortolà no fan malbé el
sembrat 1488
Los ulls en lo colze 1884
Més se n’arreplega en lo nas que en un
cabàs 933 i
2493
No trobaràs qui et tire aigua a la cara 2402
Posa la mà damunt i ho trobaràs davall 2200
Si els budells ho saben 375
Si et convé res aixeca el dit 912
Tots los caps tenen cabell però no tots
cervell 1307
Ulls dolents, a aquell que els mira, li
apeguen la malaltia 1497
Una mà renta a l’atra i les dos la cara 613
Ja et veig, borni, que tens l’ull tancat 999
Ja veig de quin peu se dol 848
Ja es veu de quin peu coixeja 139
1.2. Escatologia (tornar)
Qui té bon nas té bon detràs 369
377
1.3. Bellesa corporal (tornar)
A un bon altar no li calen floreros 1614
Cara pigada, cara estimada 1435
La barruga
també ajuda 742
La blancura mil faltes dissimula 1696
Maldecaps són xiques guapes 1248
Ni tan guapa que mate ni tan fea que
espante 2437
Qui t’ha xollat, que les orelles t’ha dixat? 2158
Val més esgarrat que enterrat 1636
Vanitat i hermosura fan cap a la
sepultura 1785
2. L’alimentació
2.1. Menjar (tornar)
A carn dura, dent aguda 643
A l’olla bullint no hi cauen mosques 1496
A la fam rostoll 1125
A la gent del treball dóna-li pa i all 1352
A la taula i faena qui primer hi siga 2080
A les sopes s’hi convida i a les tallades
se calla 571
Al gust estragat, lo dolç li és amarg 2265
Al que li has de donar sopar no li
planygues lo dinar 899
Aldeana és la gallina i el de la ciutat
la minja 1624
Avesat a no minjar es va morir l’ase 2423
Bé canta Marta, que està farta 1703
Bon pa farem si la farina és bona 935
2170
Bona vida em dono, però bona fam me passo
1042
Bocí per força fa de mal passar 1714
Campanes al vol, pilotes a l’olla 1433
Caragols, figues i peres, aigua no
begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant 1403
Carbassa, en poca n’hi ha massa 100
Com més sucre més dolç 2488
De penes i de sopars hi ha molta gent als
fossars 1159
Del que no mingen los gossos i els gats,
pocs plats 2200
Demà dijunirà Gironi 291
Gana i galvana mai ne fa falta 47
L’abundància mata la fam 1689
L’arròs fa el ventre gros 986
Les gràcies se donen después de sopar 762
Les molletes del fardell a vegades saben
bé 1622
Lo bon aliment fa tornar jove a la gent 1786
Lo pa no té cames i fa caminar 2237
Mal no li voldrà qui al vell li pren lo
seu sopar 1570
Mata més gent la taula que la guerra 1707
Més ne moren de farts que de fam 1357
Més val bona gana que bon recapte 564
Més val un bitxac al plat que una perdiu
volant 1613
Minjar a gust i vestir a l’ús 1670
Minja brut i fes-te gord 1071
Minjar molt i pair bé no pot ser 1203
Minjar poc i pair bé 1161
Minjada feta, companyia desfeta 1600
Minjant i bevent se coneix la gent 1344
Mòriga Marta, mòriga farta 228
Mos per força [fa] de mal passar 2087
Ni taula sense pa ni exèrcit sense capità
1710
No es fa bon olla en aigua sola 1404
Pa sec i llenya verda aguanten molt la
casa 1206
Per la gola es perden los barcos 480
Per un cigró no es fa malbé l’olla 1668
Prou dijuna qui mal minja 1390
Quan lo dia creix, creix la fam i creix
lo fred 653
Què compon la gana pel recapte que hi ha?
2455
Qui fuig del moltó fuig de la raó 1068
Qui més ne pela més ne minja 1139
1310
Qui no posa el ventre en perill no mor
fart 1836
Qui sopa massa sommia molt 1166
Qui té fam somia rotllos 346
Qui té pa fa sopes 681
Qui vullga potaque, porte plat, pa,
cullera i recapte 1074
Si esperes les sopes de l’atre, fredes te
les minjaràs 777
Si tens ganes de morir, sopa bona cosa i
vés-te’n a dormir 2172
Sopa bullida allarga la vida 1138
Sopa, cau-me a la boca 675
Sorreta a mi, que et daré pa en vi 1427
Tot lo que farta engordix 1260
Tot lo que ve de gust engordix 1580
Tota (la) bona salsa cou 577
1991
Tots los dies olla, amarga el caldo 2252
Treballs en pa fan de bon passar 1557
Un bescuit, consevol se’l minja 484
Un bon dinar, un bon esperar fa 2357
Un bon sopar fa bon esperar 431
Un ou, un fura se’l minja 1308
Vaca i moltó, olla de sinyor 1406
Val més forat a la roba que una arruga al
ventre 1860
2.2. Beure (tornar)
Aigua corrent no mata a la gent 316
Beure molt i anar dret no pot ser 1720
Bufar i beure no pot ser 2424
Bufeta plena aviat rebenta 1182
Después del préssec i el meló beuràs lo
vi millor 2002
L’aigua fa la vista clara 315
i 1539
Lo bon vi no necessita ram 1370
Lo vi fa sang i l’aigua fang 642
Ningú s’emborratxa del vi de casa 1619
No troba dona fea ni vi agre 2167
Oli, vi i amic és millor com més antic 1280
Si t’emborratxes, emborratxa’t en vi bo 1096
Vianda forta s’ofega en vi 1759
3. L’habitatge
3.1. Casa (tornar)
A cases honrades no hi ha portes tancades
2269
A casa a guardar la brasa 840
A la casa a on s’hi treballa mai hi falta
gra ni palla 1817
A la casa cremada acudixen en l’aigua 1590
Beneïda casa aquella que te olor de vell
tot ella 1265
Campanar de pi, casa de vi 208
Casa composta, la mort a la porta 996
Casa de anants i vinents acaba prompte
sos béns 1641
Casa de ram, casa de mam 1061
Casa Punyalet, lo que s’alça primer,
primer es vist 2483
Casa que de tot hi ha, prompte es guisa
el sopar 2270
De bona casa, bona brasa 1554
De la casa feta a estall fuig de davall 1179
De la clau no hi sigues esclau 1686
En casa de sinyor, la mona al balcó 928
Finca treta i casa feta 1244
Hacienda de borratxo para tot a la
taverna 1227
Hacienda de molts se la mingen los caragols 1223
Hacienda de nebot se l’endú el riu (o
el viu) i la crema el foc 1546 1778
Hacienda mal guanyada no tindrà molta
durada 1191
Joseps i ases en totes les cases 393
La bona portalada honra la casa 1881
La casa en cantó i la vinya en racó 1538
La casa que no hi ha pau moltes nits no
es tanca en clau 1879
La casa i la llar cent dobles val 1923
Les rajoles molt fregades i a les parets
taranyanes 2262
Menuda brasa crema una casa 1384
Ningú es tira pedres a la seua taulada 456
Pel pilar menut no cau la casa 842
Primer guardar la casa que a resar vaiga 1072
Qui de casa no fuig a casa torna 2095
Qui dóna l’hacienda en vida se firma la
seua ruïna 1574
Qui fa un casa o es casa, la bossa se li
torna rasa 1677
Qui no acudix a la gotellera ha d’acudir
a la casa entera 61
Rodí rodà, a casa va tornar 428
Sense fonaments no es fan cases 1303
Si vols ta casa guardar, procura matinar 2008
3.2. Llit (tornar)
Al llit no es dormen los ullets,
descansen los ossets 2427
Lo dormir no vol presses 2295
Qui molt dorm poc adeprén 1572
Si vols estar ben servit fes-te tu mateix
lo llit 1305
Val més espatlar sabates que llançols 1181
1654
Vell que dorm molt i jove que dorm poc,
la mort està prop 1023
3.3. Veïnat (tornar)
Cada u a casa seua i Déu a la de tots 857
Cadascú que s’estigue a casa seua 2088
Los mals camins los paguen los veïns 1168
No vulgues més mal veí que un aprenent de
violí 73
Si et cuides de casa ajena mai tindràs la
teua plena 1869
4.
Les edats de la vida
4.1. Viure (tornar)
Bona vida, si durava 904
Mentres hi ha vida hi ha esperança 339
Per la vida es perd la vida 277
4.2. Infantesa (tornar)
Baralles de canalla, foc de palla 1285
Creixen los infants, creixen los treballs
2107
De menudet se cria l’arbre dret 1806
Diuen los crios al joc lo que parlen los
pares al foc 839
Fan los infants lo que veuen fer als
grans 2298
L’espina quan naix ja pica, siga grossa
siga xica 1706
Pocs anys, pocs afanys 1391
Qui en criatures se gita, pixat se lleva 365
196
4.3. Joventut (tornar)
Al jove apanyat, la dona al costat 2274
Com més poques barbes, més poca vergonya 2249
Gent jove, pa tou 114
Si els vells fan de dolçainers, què faran
los jóvens solters? 1790
Als jóvens i pollins poca llibertat i bons bocins
1894
Tan prima té la pell lo jove com lo vell 2215
4.4. Maduresa (tornar)
Als cinquanta anys, pocs banys 1253
Qui a coranta no s’atura i a cinquanta no
endivina, a sixanta desatina 1647
Qui assegura, dura 659
4.5. Vellesa (tornar)
A la vellesa cascavells 1874
A la vellesa al carro 579
739
Camina com a vell i arribaràs com a jove 1684
De vell ningú passa 1810
Lo vell desvergonyit fa al jove atrevit 961
No hi [ha] cap vella bruta ni cap vell covard 975
Los vells tost se moren, però de jove no
en queda cap 1169
Lo vell que cura cents anys dura 1569
Mala és la samarra d’esplugar i el vell
de castigar 1571
Per vell que siga el barco passa una
volta el vado 1856
Sopetes i rosari 345
4.6. Mort (tornar)
A la fossa faràs cap en vestit sense
butxaques 1611
Después de mort, ni vinya ni hort 1567
Lo fang i la calç tapen molts mals 1472
Morta la cuca mort lo viri 255
Quan mos morirem tot mos sobrarà 1943
Qui acaba, mor 615
Qui la mort d’atre espera primer troba la
seua 1842
Qui no ha de morir tot ho passa 1971
859
Sabem a on naixem i no a on morirem 1825
Si cau lo cel mos atraparà baix 709
Tots som nats per a morir 1048
Vés-te’n, vés-te’n, Anton, que el que es
queda ja es compon 603
Vinga hora, vinga bona! 991
5. La salut i la malaltia
5.1. Salut (tornar)
Moltes comoditats són enemigues de la
salut 1205
No es coneixen bé i salut hasta que s’han
perdut 1542 1713
Partera suada, partera curada 1302
5.2. Malaltia (tornar)
A cop calent no se sent 1797
Al malalt li preguntes si vol caldo? 1249
Cura més la dieta que la llanceta 1186
De leals s’omplin los hospitals 1595
Después de la malaltia entra la picardia 69
La migranya dormint s’apanya 2240
Lo mal se’n riu de l’ungüent i l’ungüent
del potacari 2390
Lo metge no és més que un aconsolador 921
Lo millor ramei és lo que prova 1374
Lo mussol mai va tot sol 938
Lo que el metge erra ho tapa la terra 1687
Los esgarros dels metges la terra els
tapa 1167
Mal va qui naix i no creix 2125
No està bo, està destemplat 1935
Orina clara, figues al metge 1281
Quan lo mal pica, madura, i quan cou se cura 2192
Qui té febra no té fred 143
Remeis per fora no fan mal 2328
Si la píldora fos gustosa no la donarien
per fora 1487
Val més aquí que a casa el boticari 2495
6. La dona i l’home
6.1. Home (tornar)
D’un home ben cuidat n’hi ha per a molts
anys 1808 2323
Home brut sembla un perdut 1228
Home desdit no val un ardit 2116
Home fart sempre fa tard 2326
Home fruix, beguda forta 494
Hòmens, lo millor al raig de l’Assut 2516
Home menut carregat de ximpleries 689
Home valent i bóta de vi bo prompte
s’acaba 809
L’home que fa el valent és lo darrer del
somatent 1516
L’home que tracta en amigues no li
faltaran fatigues 1678
Més val matar un home que posar un mal
costum 443
6.2. Dona (tornar)
A la burra i a la dona la verga la fa
bona 568
A la dona ballar i al burro bramar, lo
diable ho va ensenyar 1415
A la dona casta Déu li basta 2425
A la dona i a la cabra corda llarga 1414
A la dona i a la vinya l’home la fa
bonina 2234
Al burro i mala muller bastonades ho han
de fer 1609
De dones en una casa en una ni ha poc, en
dos massa 1163
Dona, escopeta i llibres, a ningú ho
dixes 595
Dona finestrera, malfaenera 1188
Dona i tela no la mires en candela 1396
Dona que molt bada acaba tard la fusada 1511
Dona que molt mira poc fila 1620
Dones i burros, condenació d’ànimes 357
De llevant o de ponent de la dona sigues
parent 627
La dona ben composta trau l’home d’una
porta 1150
La dona de la perdiu, tan prompte plora
com riu 323
La dona honrada a casa en la cama
trencada 1585
La dona pregada i l’olla reposada 1405
Les xiques si no treballen se curquen 983
Més logren faldes que plomes i espases 1597
Qui de dones fa cabal ja pot amanir la
roba i anar-se’n a l’hospital 960
Qui va en burro i en dones, no camina a
totes hores 1007
Trauràs de les dones poques coses bones 927
6.3. Sexe (tornar)
Entre home i dona lo dimoni hi balla al
mig 1732
La llet surt dels mossos i no dels ossos 594
L’estopa del jove prop, dis-li foc 2310
Monja de Sant Agustí, dos caps en un coixí 553
i 2019
Ni dona prop de varons ni estopa prop de tions 1358
Prop del foc la pega revé (o es
regala) 1389 i 2460
Xiques en xics lo dimoni va pel mig 371
7. La família
7.1. Llinatge (tornar)
La sang no es pot tornar aigua 1029
La sang s’hereta i el vici s’apega 1216
Lo millor bocí del plat siga per a qui
t’ha engendrat 2434
Los testos se semblen a les olles 71
Més a prop està la camisa de la carn que
del gipó 2210
Més val una onça de sang que una lliura
d’amistat 2317
No fa poc qui als seus se sembla 1378
No hi ha més mal tap que el de la mateixa
fusta 1105
Polls i minyons, bona llocada 715
1005
Primer és la camisa que el gipó 1388
Qui als seus se pareix honra mereix 1592
Tots d’un ventre i cada u de son temple 865
7.2. Matrimoni (tornar)
A burro vell, cabestre nou 1918
A casar ni a recules s’hi pot anar 1153
A la Seu tot ho casen 807
i 2135
A les bodes qui menos minja és la nóvia 1190
A les romeries i a les bodes van totes
les loques 1917
Casar a gust i a la moda 2409
Casa ton fill quan voldràs i ta filla
quan podràs 1735
Casar i mal dia, tot en un dia 858
De marits i mullers sempre en passen pels
carrers 1833
De riure la van casar i ella plorava 168
Desgraciada casa a on la gallina canta i
el gall calla 1632
Gat vell, rateta tendra 1252
La dona anellada, promesa o casada 1455
La dona ben casada no té sogra ni cunyada
2118
La viuda rica en un ull plora i en l’atre
replica 1218
Lo casar no seria res si al cap de l’any
no foren tres 1015
Lo casament i la mortalla del cel baixa 875
Lo poble del marit per a la muller és
Madrid 2120
Lo que no és bo per a casat que no
enganye a la dona 932
Molts arregladors desarreglen la nóvia 2216
No hi ha boda sense flors ni mortalla sense
plors 1380
No hi ha casament pobre ni mort rica 945
Per casar filles donzelles no vengues
moltons ni ovelles 2130
Per fea que siga la olla cobertora troba 1738
Poques dents, canyeta verda 32
Quan les xiques festegen, les mares
xotxegen 430
Qui no tinga res que fer, arme navio o
prenga muller 1500
Si et vols casar bé, casa’t al carrer 843
Si vols casar bé les filles, no les faces
pubilles 1793
Val més casar-se que cremar-se 1859
7.3. Pares i fills (tornar)
A falta d’atre mon pare és alcalde 2061
A pare guardador, fill malgastador 1895
De pare dolçainer, fill tabaler 919
De pare músic, fill ballador 2109
Déu te do ovelles i fills per an elles 2304
En la terra dels conills lo mateix són
los pares que els fills 133
Entre pares i germans no hi vulgues ficar
(o fiques) les (teues) mans 1730 i 1547
Fill no tenim i ja el bategem 1583
La mare és de mel, la madrastra de fel 978
La mare que té fills de massa no morirà
grassa 1103
Lo fill mort i l’àpit a l’hort 1575
Lo pare botxí, lo fill estiracordetes 14
Los fills del mestre Pere ensenyaven a
son pare 1233
Los lujos de les filles se mingen les
collites 1667
Moltes filles, males veïnes i velles
vinyes arruïnen la casa 2127
Per la pera o per la maçana ma filla mai
està sana 1458
Per a estar bé al món, lo pare ha d’estar
a l’infern 1699
Quan les filles són mortes surten los
gendres 1006
Quatre fills i una mare, cinc dimonis per
a un home 2006
Qui no creu a son pare o a sa mare ha de
creure a una pell de tabal 2353
Qui prompte denta, prompte desaparenta 746
Qui té fills al costat no morirà enfitat 1300
Qui té mare té consol 1757
Son pare ceba, sa mare grill, què farà el
fill? 16
7.4. Parents (tornar)
A casa ma tia, mes no cada dia 1591
A la madrastra, lo nom li basta 64
A on no hi ha sang no hi fan baldanes 295
Amor de gendre, bugada sense cendra 1718
Apanya’t, sogre, per a qui t’herete, dol
a la roba i el cor alegre 2277
Caigut lo cull al cistell se van acabar
els parents 1598
Dels amics i dels parents se trauen los
diners 191
Dos cunyats en pau i junts no hi poden
estar més que difunts 2228
La sogra ni de sucre és bona 1477
2247
Los amics com los volem i els parents com
Déu los dóna 610
Obra començada, no et veiga la sogra ni
la cunyada 1499
Oncles i ties, lo dol quinze dies; si no
et dixen res, vuit i no més 808
Parents i trastes vells, pocs i valents 855
Qui no es bateja no té padrins 2435
Sogra i nora, llegum de mal coure 1132
Sogra i nora, quan una riu l’atra plora 432
Val més un bon veí que un mal parent 1787
8. El treball
8.1. Faena (tornar)
Aïna que està molt en vaga prompte es
rovella 1733
Al malfaener cap faena li ve bé 1717
Al malfaener mai li ve bé 743
Al pagés atrassat cap anyada li és bona 2083
Bugada estesa, sol espera 1268
1758
Com més són, més s’emboliquen 2106
Com més pressa, més vagar 847
Corre molt i adelanta poc 1288
Faena feta no hi ha destorb 263
Gos fart no caça 2139
Les dreceres són canseres 59
Llarg camí una palla pesa 444
Llaurador de capa negra, ben poc medra 1407
Lo llinet ben filat dóna drap doblat 1789
No ha pogut aixecar el cap tota la vida,
fart de treballar 1944
Mentres descanses, pica eixes granses 1555
Millor cava un bon pagés que deu
malfaeners 2102
Molta gent fan molta faena 1541
Molts pilots perden un barco 1278
Obres d’estall, guarda’t de davall 2505
Qui fa un cesta fa una canasta 1231
Qui ha de passar en barca no compte
jornada 1855
Qui més hi fa més hi perd 399
Qui no siga cofrade (o confrade),
que no prenga ciri 1143 2346
Qui no té faena al gat pentina 48
Qui no té faena moltes se’n pensa 495
Qui primer arriba al molí primer mol 1844
Qui sembra cull 1091
Un mosquit espatla un orgui 1782
Safarejos i forns, niu de raons 439
8.2. Ofici (tornar)
Al ferrer en barbes i a la lletra en
baves 1548
Al moliner de vent no li cal fer
testament 58
A on aniràs, bou, que no llaures? 1050
Caçador de moixonets guanyarà pocs
menudets 1269
Qualsevol cosa és un estudiant 267
Escolà, músic o barber, home de bé no pot
ser 2009
Ferrer, ferrer, fes lo teu quefer 1743
La barca per al barquer i la terra per al
masover 1504
La vida del pastor, pa i formatge 1217
L’hort és de l’hortolà, la barca del
patró i el ganado del pastor 575 2454
Lo pescador de canya més hi perd que no
hi guanya 35
Los pastors quan plou fan festa, i sinó
s’apanyen la espardenya 2515
Lo sabater és lo més mal calçat 1356
Majordom i sacristà ve molt de tard en
tard 2042
Molts oficis i poc pa 2452
Menobre, cornut o pobre 737
Ni metge jove ni barber vell 1459
No és bon carreter qui no ha bolcat tres
vegades 2128
No és mal sastre lo que coneix lo panyo 2355
No tots los que duen surriaques són
arrieros 1888
Pagés que molt caça dixa caure la casa 1903
Patada de pagés no fa mal a res 1708
Pescador de canya i moliner de vent no
necessiten notari per a fer testament 1196
Pescador d’ham, pescador de fam 1536
Pescador i caçador, fam, fred o calor 1383
Què (se) sap lo gat de fer culleres? 1419
i 557
Qui fa calç sempre va descalç 566
i 2394
Qui fa carbó minja un dia sí i atre no 2393
Qui porta aixada porta samarra 2236
Sabater amic o parent, calça car i dolent
1605
Sabater, que dus la pega al cul! 2177
Sastre pollastre, cama d’empastre 1312
Si l’ofici fos honrós no seria per a vós 931
8.3. Estudi (tornar)
Estudia i crema oli 2149
Estudiante Cañete, morros d’estopa 1321
La pràctica trau mestres 349
Llegint llegint perdia l’escriure 1418
Lo que s’adeprén al bres no es perd mai
més 1355
Los vicis no necessiten mestre 1863
No ha llegit cap llibre més que per les
tapes 505
No ha vist los llibres més que per les
tapes 310
Qui no sap, no val 1462
Qui vullgue saber que vaigue a Salamanca 1129
Tot ho sàpigues fer i res haigues de
menester 602
8.4. Peresa (tornar)
Bordó i carabassa, vida regalada 2464
La peresa és mare de la pobresa 763
Mai ti fet lo segó per falta de bàssia 567
Per no doblegar l’esquena molts arrosseguen
cadena 1628
9. Els
diners (tornar)
Al fill del ric no li toques lo vestit 1584
A la casa de pagés segons lo guany lo
dispés 1812
A qui mira sempre an terra no li fies lo
diner 1623
A l’atrevit la fortuna li dóna partit 2313
Béns de menors, perdició d’ells i dels
tutors 1267
Bossa buida fa mal so 1756
Casa de dos portes mala és de guardar 1041
Casa empenyada no hi entra mai bona
anyada 1364
Casaques de paper no duren gaire 2092
Cols i faves, robades, són cares 1127
Com més moros més ganància 2104
Cosa donada no hi mires lo pèl 1199
De les sobres fes sempre les obres 1680
Lluny de la terra tothom fa la farina
blana 1734
Lo diner de l’escolà cantant ve i cantant
se’n va 1012
Lo jornal entra per la porta i surt pel
fumeral 23
Lo jornal menut porta el gros 2432
Los manaments dels Reguers: diners,
diners i diners 749
Mal va qui a rescabalar va 400
Mort o venta tot ho trenca 461
Ningú dóna lo que no té 1658
Poc guanya qui fila, però menos guanya
qui mira 18
Porc a miges sempre gruny 1073
Quants ne mantí la farina! 180
Quants ne manté la farina i ella fina que
fina 293
Qui barata el cap se grata 616
Qui va a fiar no tria 27
Si als coranta no has fet diners, als
sixanta no faràs res 2007
Si dónes abans de morir, segur que hauràs
de patir 1400
Si juí i templança tens, no necessites
molts béns 1518
Si perd i riu lo marxant, és boig o no
vol pagar 1709
Tot ho governa la farina 936
Un duro és bon company 1780
Un sou de mal, set sous d’empastre 87
9.1. Interès i vàlua (tornar)
Al bon vi no li cal pregó 1508
Anell al dit, honra sense profit 1505
A qui cou, cavalca 748
Als pots minuts està la bona confitura 1729
D’a on no n’hi ha, les rates ne fugen 2184
De pans i de rams, se’n fan tants com
volen 5
Del que té al que no té hi ha molta
diferència 241
És bo l’hostal si la hostalera val 1811
Mai pijor, sempre millor 852
Qui es casa pel interés mosso de la dona és 1219
Regalo de vila, ametles en crosta 1525
9.2. Riquesa (tornar)
A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més 908
A les barbes en diners honra fan (o
honren sempre) los cavallers 2268 i 1854
Al ric no li degues i al pobre no li
prométigues 1478
Al ric tothom lo rep bé 1893
Animal de pic no fa a l’amo ric 1748
Armes i diner s’han de menejar bé 1520
Bonica i rica me la dan, tantarantan 570
De diners i de bondat, la mitat de la
mitat 378
De rics es dóna consells i de vells ramei 1479
En diners torrons i en pessetes casquetes
446
Lo diner fa a l’home sancer 2279
Lo diner si no ho fa tot molt pot 1653
Los diners no porten calceta 278
Lo que abunda no perjudica 2282
Ni per riquesa gallejar ni per pobresa
espantar 441
Qui té canyes fa flautes 959
Qui té diner de tot ix bé 1913
Qui té diners pinta panderos 1532
Qui té diners té tot adreç 672
Qui té diners vola i qui no en té redola 1299
Qui té roba prompte està vestit 1764
Qui té troncs fa ascles 1047
9.3. Pobresa (tornar)
Al pobre lo sol se’l minja 1731
Home de molts oficis, pobre segur 1192
Home de pleits. pobre segur 1222
Home sense diners fa mal anar pels
carrers 2374
Honra i diners allí a on te penses que
n’hi ha menos n’hi ha més 516
Lo mosso (o criat) i (l’)amic ni
pobre ni ric 1480 i
1919
No estan bé dos pobres a una porta 2209
No es pot ser pobre per cap diner 1934
Per l’aigua som pobres 1974
Per als pobres tot l’any és Quaresma 2140
Pocs diners, poca professó 892
Pocs diners, poca música 89
Quan lo pobre pasta no cou lo forn 629
Qui cada dia va bonic és molt pobre o és
molt ric 74
Qui no te diners en bossa té mel en boca 900
Qui no té diners no té temor als lladres 1634
Tremontana no té abric; home pobre no té
amic 1775
9.4. Estalvi (tornar)
Hi ha estalvis que foraden les estovalles
942
Lo que en la joventut se malgasta a la
vellesa fa falta 1883
Qui apedaça son temps passa 1283
Qui compra més del que pot prompte ho ha
de vendre tot 1823
Qui en vestir-se gasta massa té el cap de
carabassa 1645
Qui en vestir-se gasta massa té el cap de
carabassa 1866
Qui gasta tot lo que deu fa cabal per a
l’hereu 1911
Qui gasta tot lo que té butxaca no ha de
menester
Qui no guarda, mai alça la barba 1828
i 1522
Un vestit apedaçat n’estalvia un de nou 1766
9.5. Usura (tornar)
Del llop, un pèl 2246
Desperta a qui dorm 256
L’avaro ric ni té parent ni amic 2254
Quan lo pidolador gruny, apreta el puny 1642
Qui més té més vol 2225
Qui té un ou busca un 1066
Si són grosses, n’entren poques; si en
vols més, para al cabàs 520
9.6. Robatori (tornar)
Aguasil descuidat, lladres al mercat 1416
A la casa a on hi ha diner hi ha d’haver
sols un caixer 1470
Bona fama al lladre tapa 1777
Cap lladre es pensa ser robat 1027
En caixa oberta lo just hi peca 1666
Entre lladres la capa (o la roba) al
coll 2319 i 1028
Entre lladres no es perd res 920
Hi ha lladres que porten casaca 2229
La millor fiança és tindre la bossa per
l’ansa 1397
Mudaràs de teixidor que de lladre no 525
Porta oberta a un sant tempta 1483
Qui aparta l’ocasió aparta el pecat 1646
Qui la mel meneja los dits se n’unta 695
Qui roba un ou roba un bou 1018
Si no hi hagués alcavots no hi hauria
lladres 2288
Si vas a l’hort del padrí, robar i fugir 1036
9.7. Pèrdua (tornar)
A cada rentada, una esguinçada 1560 i 2287
A la vinya del desert qui més hi posa mes
hi perd 734
Béns de campana Déu los dóna i el diable
els escampa 1266
Béns de fortuna muden com la lluna 1752
Cada bugada perdem un llançol 824
Carrers banyats, calaixos eixuts 827
Les obres als rics fan pobres 1062
Lo que la boca arra la butxaca ho paga 784
Lo que es guanya en molts mercats se perd
en una fira 1512
Lo que es guanya en molts mercats se perd
en una fira 2123
Lo que un atre sua, poc me dura 1232
Qui es vestix en roba d’atre al mig del
carrer el despullen 1867
Qui romp paga 664
Qui xarra paga 2296
9.8. Comprar i vendre (tornar)
De lo que no entengues, ni en compres ni
en vengues 1154
La cosa regalada surt més cara que
comprada 1577
Lo barato és car 247
Lo meló i el formatge compra’ls a pes 2443
Lo mercat de Girona, l’un dia es ven
l’atre es dóna 2010
Lo que compra el blat s’hi veu, lo que
compra la farina és borni i el que compra el pa és cego 6
Lo que s’ha de vendre no ho cal empenyar 478
Marxant nou, compra a ral i ven a sou 1009
No hi ha cosa més barata que lo que es
compra 2129
Obra feta, venta espera 2245
Peix barato, peix pudent 1155
Pes i mesura acontenta a la gent 22
Qui compra cavalls se busca treballs 2028
9.9. Pagar i cobrar (tornar)
A bon pagador no li dolen prendes 1798
Al criat del comú no li paga ningú 1892
Cent quimeres no paguen un deute 1183
Del mal pagador, gra o palla 2284
Lo que no es guanya (o paga) en
diners se guanya (o paga) en dinades 1674 i 2176
Pagant al botxí fan roba 474
Qui firma, paga 1361
Qui paga bé crèdit té 1792
Qui paga descansa i el que cobra més 2359
Qui paga lo que deu lo que resta és seu 1447
Qui paga i deu no té res seu 2456
Tothom fuig de fam i faena mal pagada 1377
10. La capacitat
intel·lectual
10.1. Saviesa (tornar)
Donant gràcies per agravis negocien los
hòmens savis 1544
La gràcia del nadador és saber guardar la
roba 1671
La pedra quan ix de la mà no sap a on va 457
Lo boig demana, lo savi dóna 1947
Lo que no ho sap és com lo que no ho veu 1261
Lo que s’usa no s’excusa 2308
Més prompte se sap lo mal que el bé 1693
Quan lo seny ha vingut l’home està perdut
2036
Qui escolta savi és, qui s’escolta no ho
és gens 1471
Qui l’aigua no detura oli no mesura 1246
Sap més lo boig a casa seua que el savi a
casa d’atre 811
Un bon cap no s’havia de morir mai 641
i 1990
Val més una gota de saber que un mar de fortuna 1625
10.2. Error (tornar)
Aquell que renta el cap al burro perd
temps i sabó 1845
Com més triaré, més m’enllardaré 2503
Dels escarmentats ixen los avisats 1728
Estulviador de la cendra, escampador de
la farina 1038
Per a caure no cal llum 1039
Per a caure no cal llum 2023
Per a caure, no cal llum 2507
Quan mes tries més t’enllardes 1774
Qui més alt puja de més alt cau 1582
Qui molt xarra molt erra 573
Qui no té memòria ha de tindre cames 752
1002
Qui es posa baix de fulla dos voltes se
mulla 780
Qui va en un coixo al cap de l’any coixo
i mig 753
Qui no en ve de raça, ne fa poc o ne fa
massa 170
Val més pecar per carta de més que per
carta de menos 1975
10.3. Ignorància i ximpleria (tornar)
Als tontos se’ls va endú la riada 65
D’allí a on no n’hi ha no se’n pot traure
968
D’allí a on no n’hi ha no en pot rajar 2108
D’a on no hi ha no en pot rajar 2396
En cap buit, molt orgull i poc discurs 1220
Lo burro quan té fam se minja l’agram 2230
Lo desig del bargalló i rosega la granera
1296
Lo milacre de Mahoma, que es va posar al
sol i es va trobar a la sombra 821
No busques lluny lo que tens prop 2132
No té el discurs molt viu la persona que
molt riu 1279
Quan lo tonto va al mercat lo mercat ja
està tancat 1644
Qui bèstia va a Roma, bèstia torna 1841
Qui no té cap necessita braços 1631
Qui no té talent ha de cremar oli 2224
Qui siga tonto que rode la sénia 1211
i 2345
10.4. Destresa (tornar)
Cada u s’apanya com pot 2032
Damunt d’un ou la gallina pon 2318
Dixa fer vent, que la música és de qui la
entén 650
Entre el retó i l’escolà se diu la missa 2110
Hi ha molts modos de matar puces 2336
La diligència és mare de la bona ventura 1880
Lo ferro roent se doblega fàcilment 1664
Lo més mal pas és lo de la porta 1375
Lo que suca no trau trossos 28
Qui bé lliga bé deslliga 2243
Qui no ho prova, no dorm en sogra 735
Qui no té més que un gat en ell combat 1568
Si vols ser Papa posa-te-ho al cap 2438
Un cop sol fa caure un roure 2315
10.5. Bogeria (tornar)
Bojos en bojos s’avenen 1755
La raresa, coixa i vella 485
Qui canta a taula i xiula al llit no té
el seny complit 1998
Un boig fa bitlles 2145
Vell pintat, enteniment perdut 1662
11. L’esplai
11.1. Ball (tornar)
Fa mal ballar en lo ventre buit 1814
No hi ha ball a la vila que ella no hi
siga 1000
Sarau i balls a casa d’atre 699
11.2. Música i cant (tornar)
Bé cantes, però mal entones 1297
i 1950
La cançó del tururut, qui jamega ja ha
rebut 493 i 1837
Música pagada fa mal so 149
Música em fas, no em besaràs 177
Pagant, mossén Pere canta 2134
Qui canta lo seu mal espanta 967
Tararà i tururú, tot es u 757
11.3. Jocs (tornar)
A la bossa del jugador no li cal lligador
77
Del joc poc, i millor ni gota 1559
L’afició mata la caça 1046
No hi ha joc sense trampa 1381
1887
No hi ha loteria com la economia 1295
Qui a primeries guanya a raderies
s’escanya 328
Qui fa el joc no perd 984
Qui juga per necessitat perd per obligació 1454
11.4. Festa (tornar)
En dones i en bèsties no vaigues a festes
1004
Ja vindrà la festa del meu carrer! 2430
La bona festa comença per la vespra 53
Les festes de Nadal se passen al fumeral 477
Les festes majors causen dolors 1367
Les festes per a molts són pestes 1284
Passada la festa s’arregla la bèstia 930
Qui a festes va, forasters va a buscar 1040
12. La comunicació
lingüística
12.1. Salutacions (tornar)
Xic, sí, sorier! 2370
Clogue, pare retó! 2064
En-déu-siau, que demà és dia de calçons
vells 1030
Ditxosos ulls que el poden vore! 155
Farà bon dia, si no plou 2163
Hasta el batre, si no este l’atre 1354
12.2. Parlar (tornar)
A la boca que no parla Déu no la sent 2426
Acabat de dir, acabat d’oferir 619
Al dir no li van fe cas 966
Bé predica qui bé viu 1484
Com més menuda és la nou, més soroll mou 336
Conta-ho a Maro que és home de contes 447
Entre dimes i diretes los passa el temps 1170
Florenciet, que parlant, parlant dixava
la garlopa 2478
Gat maulador, mai bon caçador 2314
La boca no admet raons 1882
La boca no li és mesura 2024
La llengua no trenca cap os i trenca lo
més gros 34
La paraula fa a l’home 1094
La seua paraula és una escritura 1010
Les paraules lo vent se les emporta 2380
Les bones paraules fan minjar als malalts
2327
Lo parlar bé no costa cap diner 2035
Lo que es parla al tros, se queda baix
del tarròs 2514
Mentres hi haurà món hi haurà que dir 1311
Més conten los muts que los llenguts 2499
Més val llengua que hacienda 1180
Me ho dius o me ho contes? 2162
i 2046
No hi ha paraula que no coste 1099
Ningú s’alabe hasta que acabe 2256
Ovella que bela, perd lo mos 445
Paraula de boca pedra (o pedrada )
de fona 1493 i 2273
Paraules i plomes lo vent se les emporta 1486
Parla del llop, amanix l’escopeta 190
Poques raons i ben dites 697
Predica, Tomàs, que tant te n’hauràs 2413
Preguntant, a Roma es va 148
Qui té llengua a Roma va 2263
Quan parla s’escolta 529
Qui no en fa (o en passa) no en
conta 797 i 836
Qui té més que callar més parla 1753
Tot lo ben parlat està ben escoltat 146
Un escolta val cinc sous 806
Una pregunta mereix una resposta 1705
Vista llarga i llengua curta 1754
12.3. Silenci (tornar)
Al bon estenedor, poques paraules 2286
Boca que no parla Déu no la ou 1723
Escoltar, mirar i callar són difícil
d’ejecutar 1498
Jo que callo i no dic res, tinc més mal
que tots los tres 608
La callada per resposta 2369
La millor paraula és la que no es diu 1716
No fa poc qui calla i fa el seu joc 1379
No hi ha prou estopa per a tapar tanta
boca 1535
12.4. Secret (tornar)
A on foc se fa fum eixirà 2300
Crema el món i que ningú ho sàpiga 448
Hasta les mates tenen ulls 1043
La limosna que es fa secreta és la més
ben feta 1502
Lo secret de la sària que se n’anava pel
cornaló 1328
Per fondo que es face el foc, bé que
respira 7
Secret de dos és perillós, secret de tres
no val res 1606
Un secret li és una purga 1157
12.5. Burla (tornar)
Burles en dany no complixen l’any 2462
Dels teus ne voldràs dir i no en voldràs
sentir dir 1156
Dixa la burla quan més t’agrade 2283
No te’n burles del meu dol, que quan lo
meu sirà vell lo teu sirà nou 395
12.6. Difamació (tornar)
Al forn i al rentador se diu tot lo mal i
bo 1189
La mala llaga cura, la mala fama dura 2312
La taca no hi siga, que la pols bufant
fuig 1365
Mel a la boca i guarda la bossa 1398
Per la boca s’escaufa el forn 1067
Quan la paella xilla algo passa a la vila
2275
Quan los gossos lladren alguna cosa
senten 2392
Qui en públic murmura molt, sos defectes
trau al sol 1840
12.7. Malediccions (tornar)
Bon vent los pegue al cul 539
Bon viatge i barca nova 2153
Foll de tonto! 238
La lluna em trague! 2053
Les malediccions són com les professons 1238
Mana, quin rosegó! 889
Qui al cel escup, a la cara l’hi cau 1282
Puja aquí dalt i voràs a ta iaia 822
Vés a fer guitzes! 2068
12.8. Promesa (tornar)
Lo prometre no fa pobre 172
527
12.9. Veritat (tornar)
La raó no vol força 1021
1740
La raó se dóna als bojos 1255
Assentats coneixo als coixos 1292
Ja vindrà el coixo que et dirà la veritat
820
12.10. Mentida (tornar)
Al que vullga saber, mentides an ell 1916
La rabosa, quan no hi arriba, diu que
estan verdes 1093 2342
L’embustero ha de tindre molta memòria 2433
Més prompte s’agarra un embustero que un
coixo 167
No res, i se li veia el cervell 2219
Tot pot ser menos fer niu a la coa d’un
gat viu 2375
12.11. Consell (tornar)
A vegades val més un consell que un duro 2450
Consell sense remei, riu-te d’ell 1187
Encara que sigues savi i vell no
desprecies lo consell 2217
Més veuen quatre ulls que dos 2508,
462 i 1587
Si has de prendre consell pren-lo sempre
de home vell 1795
Qui t’avisa no et vol mal 166
13. Les relacions
interpersonals
13.1. Solitud (tornar)
Lo qui sol se minja el gall sol
s’aparella el cavall 1573
Més val estar (o anar tot) sol que mal
acompanyat 588 i 2389
Qui va tot sol gira quan vol 911
Una ànima sola ni canta ni plora 2093
2218
13.2. Coneixença (tornar)
A vegades te creus que hi ha un roser i
trobes un escambroner 2031
Allí a on aniràs faràs que lo veuràs 1906
Bo és que mos conegam, però no tant 2205
De lluny se veu la vila i de prop la gent
1270
Més val un dolent conegut que un bo per a
conéixer 63
Una flor no fa estiu ni dos primavera 1633
13.3. Desconfiança (tornar)
Guarda’t d’home mal barbat i de vent
acanalat 2316
La primera se perdona, la segona
catxamona 2119
13.4. Amistat (tornar)
A la presó i al llit se veu l’amic 604
A qui no conegues no gastes franqueses 1452
A l’amic prova’l primer ans no l’haigues
de menester 2079
A l’escudellar voràs qui et vol bé i qui
et vol mal 1473
Allí a on va la corda va el poal 2
Amic de tots, amic de ningú, tot és u 1130
De la molta amistat surt la desamistat 2349
Detràs de la corda va el poal 2419
Entre amics no cal estovalles 674
Gat i conill tots són d’un pèl 1608
2325
L’amic vell, lo tocino vell i el vi vell,
com més vells millor 1152
L’amistat a una part i l’interés a l’atra
1503 1695
L’amistat sols entre iguals 1878
Quan no t’ha de menester, l’amic se fa
foraster 1537
Qui fa bé al comú no fa bé a ningú 45
Qui reste per a donar pocs amics tindrà 2033
Qui s’ajunta en un coixo, al cap de l’any
coixo i mig 2052
Renega de l’amic que et tapa en les ales
i et mossega en lo pic 2255
13.5. Enemistat (tornar)
L’enemic de la nóvia parla mal de la boda
2259
L’home celós de un mal ne té dos 1372
Mai se barallen dos si l’un no ho vol 969
Qui de sos enemics se plany a les seues
mans mor 782
Qui té enemics no dorm 682
13.6. Amor (tornar)
De l’abundància del cor parla la boca 2258
Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes 1221
Pensen los enamorats que tothom té els
ulls tancats 1198
Qui festeja no dorm 29
Qui et vol bé, te farà plorar 481
Tant te vull que et trac un ull (i el
blanc de l’atre) 202 i 2513
14. Els sentiments i les
actituds
14.1. Presumpció (tornar)
Alaba’t, ruc, que a vendre et duc 1523
361
Cada oller alaba les seues olles 2463
Cada oller la seua olla alaba i més si la
porta badada 1495
Cap geperut se veu la gepa 99
És tan bo per a ell que per als atres no val res 1724
Moltes raons i pocs quartos 694
No es recorda el capellà que va ser
escolà 219
Poll ressuscitat pica més que cap 1386
Qui no té ieia ell mateix s’alaba 1524
14.2. Por i covardia (tornar)
A l’espantat la sombra l’espanta 2309
Al que mal viu la temor el seguix 1722
Al que no té temor n’hi fan 1802
La temor guarda la vinya 2352
Lo poc mal espanta i el molt amansa 2222
Los valents cauen de cul 581
14.3. Alegria (tornar)
Com més sirem més riurem 2213
L’alegria està en lo bon viure 2117
Lo meu mal no vol soroll 2202
2506
Los goigs te vénen per onces i els
disgustos per arroves 1491
No hi ha cap goig complit 2412
Quan l’alegria està a la sala la tristesa
puja l’escala 1394
Qui vol ben viure, de tot s’ha de riure 1602
14.4. Bondat (tornar)
Ditxosa és la cara que s’hi coneix la
màscara 1224
Fes bé i no faces mal, que atre sermó no
et cal 907
Entre marinos i soldats los compliments
són excusats 812
Qui bé fa bé trobarà 1637
Qui mal no fa mal no pensa 1824
914
14.5. Paciència i conformitat (tornar)
De gota en gota (o Gota a gota)
s’ompli la bóta 1663 1164
De mica en mica s’ompli la pica 1704
Gota a gota fa forat 144
La gotellera forada la pedra 1543
Lo botet menudet en un punt està plenet 337
Lo que poc costa poc dol 1162
1669
Lo que s’ofega no mira de quina aigua beu
1912
Més valen dos mossos de vaca que set de
pataca 2253
Moltes gotes fan córrer un riu 2136
Moltes gotes fan un ciri pasqual 231
No hi ha res més fort que el fet 2189
Paciència i un burro que l’arrastre 519
Paciència, dia el gat a la rata, i li
molia els ossos 2193
Poc a poc se va lluny 909
Qui a poc està avesat en poc se contenta 1835 1868
Qui espera delera 44
Qui no pot segar espigola 70
Qui s’ofega no mira de quina aigua beu 1558
Repicar i anar a la processó no pot ser 4
Una gota fa sobreeixir un got 2439
Més val un gust que cent panderos 106
14.6. Maldat (tornar)
Apartant les ocasions fugen (o
fugiran) les temptacions 2086 1564
Boca amarga no pot llançar saliva dolça 1095
De cor amarg mai boca dolça 1804
Fas mal, espera atre tant 1616
Hasta el sol té taques 1688
Hasta els coloms tenen fel 2114
La mala herba s’arranca 977
Lo mal adquirit no fa profit 870
Lo peix que busca l’ham busca el seu mal 2137
Los uns tenen la fama i els atres carden
la llana 2173
Mala gent no fa mai bona professó 2124
Malaltia i presó no adoben a cap bribó 1885
Molts pensen senyar-se i es trauen los
ulls 1737
Poca fel fa amarga molta mel 2244
Qui martirisa a les bèsties no compadeix a les persones 1744
Qui no porta bon camí que no espere bon
fi 1870
Si no fumes aquí, te fumaran allà 398
14.7. Enveja (tornar)
Rosega més l’enveja que la tinya 1604
Si l’enveja es tornés tinya molts de
tinyosos hi hauria 1534
14.8. Hipocresia (tornar)
Bona excusa té el malalt, que es pixa al
llit i diu que sua 307 i 2169
Festes me fas, no me’n sols fer, o m’has
d’enganyar o m’has de menester 897
La píndola dorada té l’amargor amagada 2239
Paraules de sant i ungles de gat 1492
Predica consciències i ven vinagre 943
Quan demanam vos llepam, quan tenim vos
escopim 1393
Qui et canta la copla, eixe te la pega 1603
Val més bona fama que bona cara 1783
14.9. Egoisme (tornar)
Lo que no es cou per a tu dixa-ho cremar 1229
Més val verd per a mi que madur per als atres 2126
Té tan prop les dents, que no es recorda
dels seus parents 454
14.10. Prudència (tornar)
A so de tabal no s’agarren llebres 10
Les mans a la filosa i l’ull a la porta 1679
No digues d’esta aigua no beuré 1145
i 2360
No digues mal de dia (o del dia)
que passat no siga 1360 i 1886
No digues oliva que no estiga collida 1694
No val a badar, qui bada paga un ral 30
Per ben assentat que estigues que no pots
caure no digues 1831
Porta tancada, lo dimoni se’n torna 2013
Qui no du corda, de set s’ofega 1466
Qui no vulga (o vullga) pols que
no vaiga (o vaigue) a la era 127 i 939
Tan gran i va a la font i trenca el
cànter! 1949
Tant va el cànter a la font que al cap se
trenca 203
Un prevengut (o previngut) val per
dos 718 i 1862
14.11. Tristesa (tornar)
Ans se canvia una montanya que un mal
gènit 1612
De les rialles ixen (o vénen les)
ploralles 1805 i 2322
D’un mal pas sortir-ne prompte 2186
Lo que no es paga en llàgrimes se paga en
sospirs 2122
Molts n’entren llepant i se n’ixen
mossegant 2081
No hi ha gust sense disgust 2293
Penes me van fer negra que jo ben blanca
era 1533
Qui no es fia no és fiat 1343
Qui no té penes se’n busca 2297
Sofrixca qui penes té, que un temps
detràs d’atre ve 1490 1921
Val més la cara roja que el cor trist 607
14.12. Responsabilitat (tornar)
La culpa és tan negra que ningú la vol 1877
La lletra de qui l’alça i el conill de
qui l’alcança 1818
Lo mal de les rates, que ho fa una i ho
paguen les atres 147
Qui li ha fet lo nas que el tinga al braç
1177
Qui l’ha feta que la gronxe 20
Qui trenca el vidre que el pague 1762
14.13. Vergonya (tornar)
La vergonya cria ronya 2376
2014
No perd qui dóna si el que rep té
vergonya 946
Pa llescat, sense vergonya és minjat 1889
Qui cara veu, cara honra 1097
Qui no es dóna vergonya de ofendre no
se’n dóna de demanar perdó 785
Qui no té vergonya tot lo món és seu 1259
14.14. Pecat (tornar)
Confesa’t molt a menut, perquè el pecat
molt put 2105
La ignorància no borra el pecat 2264
La missa i la caritat borra tot pecat 813
Lo pecat fa forat 1736
2436
Lo pecat se pot dir, que el pecador no 1474
Qui escolta pels forats escolta los seus
pecats 429
Qui pensa mal lo pecat és seu 2223
15.
Els mites i les creences
15.1. Cel i infern (tornar)
Al cel no s’hi va en cotxe 1509
Brams d’ase no entren al cel 235
Lo que al cel no ho volen a l’infern ho
arrepleguen 2203
Lo camí de l’infern és molt ample 1820
Renega de la bèstia que a l’infern fa la
siesta 2235
15.2. Déu (tornar)
Això és bo perquè Déu vol 1957
Al que cau i s’alça Déu l’ajuda 1561
Al que es muda Déu l’ajuda 1803
Cada u estornuda com Déu l’ajuda 2306
De hora en hora Déu millora 1593
De un gran mal Déu ne val 138
Déu de tota pedra fa paret 1832
2324
Déu desavinga a qui mos mantinga 2305
Déu provirà i la planxa patirà 645
Déu te guard d’un està fet 169
Déu te guie i l’àngel de la Font 805
Déu ti més per a donar que no ha donat 394
Déu i la vida componen la vila 2280
En los grans mals Déu ajuda 1638
2294
La companyia Déu la volia 587
Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se
fon prompte com la neu 1578, 1794 i 2446
No es meneja la fulla de l’arbre sense la
voluntat de Déu 1715
Pecat de gola Déu lo perdona 475
Quan Déu vol, a tots vents plou 2442
Quan Déu vol, los sants no hi poden 43
Qui dels seus s’allunya Déu l’abandona 1618
Qui fuig de Déu corre debades 145
Qui no té creu no és de Déu 741
15.3. Diable (tornar)
Aparta’t, ànima, que el dimoni baixa 13
Lo dimoni cansat de fer mal se va posar a
ermità 2159
Lo diable no va ser mariner 33
15.4. Sants (tornar)
Al sant enfadat, no resant-li està pagat 2276
No hi ha sants que l’aguanten 2142
No em pintes sant Cristòfol nano 2238
Quan no hi ha pels camps no hi ha per als
sants 1553
Sant Silvestre agarra les bruixes pel
cabestre 731
Sant Suarés està dalt la font; qui vulga
minjar que sue 1456
Tant per tant, queda per al sant 540
Tots los sants tenen vuitada 1287
Tots los dies són sants i bons 953
15.5. Cicles i signes astrals (tornar)
Los Bordons a la serra, lo dia a la terra
2034
Lluna creixent, part diferent; lluna
minvant, lo mateix infant 2363
Rinyes per Sant Joan, pau per tot l’any 1481
Senyals al cel, treballs a la terra 1304
15.6. Objectes quotidians (tornar)
Borinot de la panxa blanca, fortuna 1264
Cànter nou, aigua fresca 46
Ella és la granera 1439
Granera nova agrana bé 1813
Home roig i gos pelut, primer mort que
conegut 98 i 1275
Lo fum va als guapos 2386
Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó,
la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta 1213
Per als desgraciats tots los dies són
dimats 2152 i 817
15.7. Nombres màgics (tornar)
Dos i un sac de palla, tres 290
Tres per una i a la palla 499
Les criatures tenen set vides com los
gats 934
16. La terra i la llibertat
16.1. Terra (tornar)
Cada terra sa guerra 214
16.2. Pobles (tornar)
Allí a on hi ha un tortosí, primer
rebentar que morir 1106
Anirem a Barcelona a cavall d’una mona; si
la mona cau, Barcelona ando-siau! 1958
A França et traurien les mans 1033
A París, ni en botiga ni en pis 2469
A València ne fan de noves 90
Borriol, Borriol, que ensenya el camí del
sol 1963
De Xerta ni dona ni matxo, que el bo se
ho queden ells 690
Farem lo que podrem, com al molí de
Soldevila 75
Les xiques de Vinaròs tenen lo monyo molt gros 92
Lo botxí de Maella, una sabata i una
espardenya 482
Lo ferrer del Perelló quan té ferro no té
carbó 1237
Lo nano de Fredes 1341
Los de Paüls primer obrin la boca que els
ulls 1056
Los de Remolins quan estan fora no estan
dins 2003
Los manaments de Remolins 104
Del Port, més lluny que prop 8
Re, re, re, carta de Badalona 1346
Sant Blai devot [de Bot], que el de
Tortosa no pot 1241
16.3. Forasters (tornar)
Al foraster entrega-li el llumaner 25
Al gall foraster tots li piquen a la
cresta 1417
De ponent, ni aire ni gent 1460
Forasters (o Hostes) vindran que
de casa mos trauran 704 i 1816
Lo foraster és com lo peix menut, al cap
de tres dies put 1373
Vinga lo que Déu vulga, sols no vinguen
los francesos 222
16.4. Lluita (tornar)
Contes vells, baralles noves 483
Detràs d’una pedra se troba un cantal 2037
Ferro contra acer 1207
La clau és la pau 36
La baioneta tot ho aquieta 631
Mentres criden no s’escanyen 2292
Plaça sitiada, plaça guanyada 1392
Porta’m pau i em donaràs or 1739
Qui no fa bondat, o a mariner o a soldat 745
Qui pega primer, pega dos vegades 239
1258
Sempre es romp la corda pel més prim 1530
2182
Si vols peix, vés-hi tu mateix 66
Tot ho veigam menos guerra o fam 1399
Val més una sardina en pau que una perdiu
en guerra 1781
Si pillos són los soldats més ho són los
llicenciats 810
Tot lo que penja defensa 841
16.5. Llibertat (tornar)
Quan criden “viva la llibertat!”,
tanca bé la porta 1822
Qui té salut i llibertat està ric i no ho
sap 1788
Val més ser moixó de bosc que de gàbia 1635
17. El poder instituït
17.1. Amos i criats (tornar)
Al bon criat no li faltarà bon amo 1891
Allí a on manen tres, dos hi estan de més
1395
Allí a on no hi està l’amo no hi està Déu
787
Al bacó i al sinyor tot li està bé 680
Al sinyor
demana-li a bondó 760
Bon sinyor té bon pastor 2459
Déu mos conserve este sinyor, que no mo’n
vingue un atre de pitjor 997
Gos rabiós no coneix a l’amo 2089
L’amo sempre és amo 2047
Les criades són enemics pagats i
finestres que donen al carrer 2206
Lo bon amo fa el bon treballador 679
Los de dins manen que els de fora no 736
L’ull de l’amo engordix lo cavall 1514
Lliga l’ase a on l’amo vol 2112
No se’n talla per allí a on se vol 2440
No se’n va? Senyal de que està bé en
l’amo 1340
Mana gos, mana gat; fes-ho tu que ho has
manat 1323
Ovella de molts, lo llop se la minja 2133
Paga al teu amo sos drets i allunya’t de
ses parets 1902
Peus de l’amo, fems a la terra 1711
Quan del mas s’allunya l’amo les
particions s’acosten 1629
Quan sigues tascó sofrix i quan sigues
maça atapix 2272
Qui té la paella pel mànic fa anar l’oli a on vol 1194
Qui té treballadors i no se’l veu, se fa
pobre i no s’ho creu 944
Un bon mosso un bon patró 744
Un convidat ne porta set i l’amo ne
despatxa vuit 915
Vols un sinyor, vist un bastó 2517
17. 2. Justícia i lleis (tornar)
Ans de moure pleit fes avinença 2084
Canten papers i callen barbes 463
Com més lleis més pleits 1185
De baralles i de pleits beneït que me
n’ha tret 1565
De baralles i de pleits lo que en fuig és
ben discret 1742
De jutges i de abogats ni ha ben pocs de
salvats 1165
En paciència i més paciència s’arriba a
jutge d’audiència 1506
En raó o sense raó vaiga el pobre a la
presó 532
Feta la llei, feta la trampa 1815
2113
La justícia ben respetada, però ben
apartada 1286
La llei de l’embut, l’ample per a mi,
l’estret per a tu 171
Lo que s’ha de minjar la Justícia
mingem-mos-ho natros 788
Més val avinença que bona sentència 1204
Més val un mal arreglo que una bona
sentència 72
Pactes rompen lleis 538
Per als desgraciats se va fer la forca 1594
Pleit de testimonis, pleit de dimonis 1385
Plomada de notari, ferida fonda 1197
Qui ha fet avui farà demà 289
Qui a un castiga a cent avisa 1652
Qui pleiteja vetlleja, matineja i la boca
se li meneja 948
Raó i justícia no és tot u 725
Testimoni de vista, Pasqualet lo cego 160
Tres coses t’han de fer temor: lo jutge,
guàrdia civil i la presó 2005
Tontos i porfiats fan rics als abogats 1834
17.3. Monarquia (tornar)
Al rei quan se’l veu i a Déu quan se’l
sent 964
Allí a on no hi ha, lo rei hi perd los
drets 1562
Detràs al rei li fan la figa 2011
Rei i guerra, mai passen per la teua
terra 2494
Reis tingam, però no els veigam 2248
Reis tingam i no els veigam 1920
17.4. Govern (tornar)
Dos galls en un galliner no canten bé 1510
Farta’m i dis-me moro 1141
17.5. Clero (tornar)
A la iglésia per a pregar, a la plaça per
a tractar 2082
A la iglésia quan no plou goteja 427
A la Seu posa-hi un peu 803
Frare que va ser soldat, ix més acertat 2260
No fies, no porfies ni entres en
cofradies 1617
No són tot misses lo que surt de la sagristia 2166
Per un frare no es perd lo convent 2214
17.6. Profit (tornar)
A l’Aduana, lo que no s’apunta es guanya 2403
Càrrega que plau no pesa 2090
Com més gros, més mos 1425
D’una via, dos mandos 2267
Moixó que vola, a la cassola 1402
Més val caure en gràcia que ser graciós 994
Lo gos i el gat se mingen lo mal adesat 150
Lo que uns llancen atres ho arrepleguen 1513
No hi ha arbre sense sombra 1772
Tot servix una vegada a l’any 1579
Quan passen fan de bon arroplegar 1827
Quan crema la candela s’arreplega la cera
3
18. La roda de la fortuna
18.1. Món (tornar)
De més verdes ne maduren 589
En este món los uns pasten i els atres
van al forn 333
Més ne passen pel món que per les
Ventalles 569
Per tot arreu hi ha cent llegües de mal
camí 1195
18.2. Sort (tornar)
Capsa oberta, dit alerta 1247
Déu dóna el fred segons la roba 1807
830
La sort és de qui l’arreplega 1819
Les cartes no es juguen més que una
vegada 1436
Les Índies no passen més que un camí 1003
18.3. Dissort (tornar)
A la mala costum trencar-li les cames 1702
A la roba bona hi van les taques 1069
Baixen les montanyes i pugen les cabanyes
1615
D’arbre caigut, tots ne fan llenya 174
De la montanya ix qui la montanya crema 1556
De més alts n’ham vist caure 338
Escofet va anar a captar 19
Fulla caiguda, tots la xafen 1521
Hi ha mals que no volen crits 1640
L’ase fa un compte i l’arriero un atre 1581
Lo mal dels atres fa de bon passar 1821
Mai se moga qui bé està; qui mal busca el
trobarà 1540
Més val hasta el turmell que hasta el
clatell 2266
Més val tort que mort 740
No hi ha mal que dure ni bé que no
s’acabe 606
Pedrada en cap d’atre no dol 1905
Quan la carn ha de ser del llop tota sola
se n’hi va 1908
Quan l’home ha de ser desgraciat hasta el
pa se li florix al forn 1643
Qui mal té i mal se dóna patix dos mals 1839 2444
Sempre va el llop a les calces esgarrades
1262
Tothom arreu porta la creu 1791
Vicis i disgustos maten molta gent 1784
18.4. Equilibri (tornar)
Aigua al riu, pedra als marges 2197
Des de que s’apanya que va millor 2429
Qui té força se carrega pes 962
Segons la campana lo batall 1289
Segons la gent los incensos 583
Segons lo moixó la gàbia 1915
Segons l’ase l’aubarda 584
A qui es minja el madur fes-li rosegar lo
dur 2285
Qui té cucs que pele fulla 37
Tant se val quatre com dos parells 815
18.5. Desequilibri (tornar)
Déu dóna pa a qui no té quixals 453
Un desordre porta un ordre 1691
Qui molt corre prompte para 1054
Qui va damunt, qui va davall 373
Per a tu són los guants, però et vénen
grans 140
Tal hi va qui no se ho pensa, tal hi va
qui no se ho creu 792
19. Els pas del temps
19.1. Temps (tornar)
Aigua passada no mol al molí 1008
Algun dia era era, ara ni era ni blat 1421
Los hòmens se troben que les montanyes no
1362
Lo temps tot ho madura 2340
En lo temps maduren los raïms 665
Quan està madura la fruita (o Quan
la fruita està madura) ella mateix cau 1829 i 1630
Qui dia passa any empeny 245
19.2. Dia i nit (tornar)
Alça molt lo gall 2486
Al matiner tot li surt bé 1838
De nit tots los gats són pardos 518
En ser de nit, ja és fosc 1178
En temps i paciència maduren les nespres 783
Lo que de nit se fa de dia es veu 1034
Qui tard se lleva tot lo dia trota 1193
Qui vetla no matina 26
A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un
pas de pardal, als Reis bobo és qui no ho coneix, a Sant Antoni un pas de
dimoni, a Santa Agnés una hora més 153
A Santa Agnés, una hora més 17
A Sant Maties entra el sol per les
umbries 923
A Sant Maties entra el sol per les
umbries i tan llargues són les nits com los dies 1929
Sant Miquel se’n puja el berenar al cel i
Sant Sebastià lo torna a baixar 1927
19.3. Mesos (tornar)
En giner
ni galgo llebrer ni falcó perdiguer 1621
La llocada de giner va a pondre al paller 1102
Pollastre al giner, plomes o diner 1485
Febrer plujós fa l’ordi gros 1719
Lo febrer de cap o de coa ho ha de fer 62
Lo març va matar a sa mare 990
Març marçot, mata a sa mare prop del foc 1457
Març ventós i abril plujós fan lo maig
florit i hermós 1024
Trons al març: amanix la taleca i el
cabàs 2510
A l’abril no et toque ni un fil 1661
Bord bordeja i març marceja 1761
Aigua de maig mala per als sembrats 2078
A l’abril i maig fes farina per a tot
l’any 2257
Al maig a segar me’n vaig 2148
La vinya del roín se poda a l’abril 1566
Pel juny la falç al puny 51
Al juliol (o juriol), la garrofeta
porta dol i el raïmet també en vol 2519 1140
Pagés, la bona col pel juriol 1273
Pel juriol ni dona ni caragol 250
Aigua d’agost, safrà, mes i most 1507
Lo nap per a ser nap a l’agost ha de ser
nat 1697
Lo quinze d’agost a les set és fosc 154
Per novembre qui no ha sembrat que no
sembre 1659
19.4. Estacions (tornar)
A l’estiu tothom viu 193
Pluja d’istiu i plor de bagassa prompte passa 673
Garbinada d’hivern tions d’infern 781
Hivern fredós, estiu calorós 2501
19.5. Calendari festiu (tornar)
FEBRER
Àgueda, Blai, col sense oli 211
Si la Candelera plora l’hivern és fora, i
si riu, l’hivern és viu. Plora o no plora, l’hivern és fora 850
A Sant Macià la oroneta ve i el tord se’n
va 924
ABRIL
Per Sant Vicent, a l’hivern li cau una
dent 1519
MAIG
A l’Ascensió cortina al balcó 1627
Per l’Ascenció, cireretes a bondó; verdes
sí, que madures no 1250
JUNY
Alabat siga Corpus que cau en dijous 286
JULIOL
(A) Santa Anna, raïms a la plana 2518
i 24
A Santa Magdalena l’avellana plena 925
SETEMBRE
A Santa Tecla, tords a la taleca 2512
Per Sant Ciprià, l’oroneta ve i el tord
se’n va 2511
OCTUBRE
A la Mare de Déu del Pilar, lo tord ve i
la oroneta se’n va 1274
Per Sant Lluc sembra, pagés, blan o eixut
1727
NOVEMBRE
A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt
breu 1930
A Sant Martí tapa la bóta del teu vi 1830
Per Sant Martí pinya cau del pi 1907
A Tots Sants, castanyes 1333
DESEMBRE
Per Sant Tomàs, lo bacó pel nas 1925
19.6. Solstici d’hivern (tornar)
A Nadal al foc i a Pasqua al jóc 727
A Nadal cada ovella al seu corral 702
A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en
all 729
La bugada de Nadal s’eixuga al fumeral 728
19.7. Pasqua (tornar)
Dumenge de Rams qui no estrena no té mans
433
Después de les Pasqües, vénen les basques
1
19.8. Solstici d’estiu (tornar)
La figa que a Sant Joan no és nada, en
tot l’any és madurada 2330
Sant Joan la mou, Santa Càndia la clou 217
19.9. Any (tornar)
Any da poc pa, garba espessa i sedàs clar
2085
Any de figues de flor, any de tristor 985
Any de figues, no te’n rigues 2358
Any de mal temps hasta les velles posen
dents 1721
Any de neu, any de Déu 9
Any de ovelles, any d’abelles 1853
Any nou, vida nova 2050
733
Lo mal any entra nadant 1465
Mala anyada, ganància per als forners 1517
Quan la gallina buscarà al gall, farà bon
any 572
Vinga l’anyada encara que siga tardana 1767
Los naps a l’advent i lo demés a son
temps 929
L’escalivada de sant Tomàs, una vegada i
no más 2029
Ja ve la fira de Tots Sants 2480
20. La natura
20.1. Terra (tornar)
Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany
l’any que ve 761
Fema com un boig i colliràs com un savi 552
L’arbre vell trasplantat, primer mort que
arraïlat 1368
Llaura en gelada i mataràs la grama 1552
Lo que sembra tardà, ni palla ni gra 750
Més dóna l’anyada que terra ben llaurada 1852
Plantant en pampa, un any s’avança 2502
Qui sembra en camí real perd lo gra i perd lo
jornal 1160
Sembra primerenc i poda tardà i pa ni vi
no et faltarà 1607
Terra negra fa bon blat 2027
20.2. Mar i riu (tornar)
En un mal cuc s’agarra el millor peix 2212
Com més mal temps, més peix 828
Lo peix gros se minja al menut 637
Lo peix, allí a on naix 937
Poc peix, raons en barraca 1131
Per a no marejar-se, no embarcar-se 1692
20.3. Pluja (tornar)
Cel a borreguets, aigua a canterets 1420
Cel a roquetes, demà xafarem pastetes 2103
Lo cel a roquetes, l’aigua a bassetes 648
L’aigua fa malbé les carreteres 534
L’arc de Sant Martí, si és pel dematí
l’aigua és aquí, si és a la vesprada l’aigua és passada 550
Plou i fa sol, aigua de caragols 1100
Quan la granota canta, i plou, senyal
d’aigua 2207
Quan plou molt no hi valen paraigües 1864
i 2395
Que trone mentres no apedregue 1909
Si Montsià porta capell, guarda’t d’ell 300
Si per mi no plou, aigua a cànters 853
20.4. Vent (tornar)
De ponent, ni aigua ni vent 612
La tremuntana no porta abric ni pel pobre
ni pel ric 2004
20.5. Foc (tornar)
La llenya com més seca més crema 1779
Llenya vella fa bon foc 833
Llenya de riu, ni foc ni caliu 1337
Mes aviat se sent lo foc que quatre crits
2492
Per compte de donar llum dona fum 173
Si vols poc a la muller dóna-li llenya de
garrofer 1438
Si vols que s’apague el foc, lleva la llenya
de prop 1422
Val més foc i fum que fred tot sol 1765
20.6. Fred i calor (tornar)
Al mal temps bona cara 1363
Después de una gran secada, una gran
mullada 1035
En temps de fred més val una capa que un
sabre 775
Ell a fer fred, natros a tremolar; vorem
qui guanyarà 2194
La pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred
1596
Quan l’horta està negada, la garriga està
salvada 2500
Vinga sempre lo bo, face fred o calor 1861
Val mes suar que bufar 605
20.7. Sol (tornar)
Lo sol quan surt, surt per a tots 710
Matinada de boira, dia de sol 856
20.8. Lluna (tornar)
Lluna tapada boira o arruixada 1515
20.9. Fruites i verdures (tornar)
A la vora del camí i carregat, agre 1314
Dels colors la grana i de la fruita la
maçana 1461
Tant put un all com cent cabeces 1306
20.10. Herbes remeieres (tornar)
Lo hisop porta la mare al clot 2414
Si tens sàlvia a l’hort gran ramei tens prop 1914
21. Animals (tornar)
Los animals són com les persones, fora la
crisma 2332
21.1. Bèsties de càrrega (tornar)
A la res vella alívia-li la rella 1482
Al burro jamegador carrega’l sense temor 1610
De burro jove o vell que jo puga estrenar
l’aparell 814
Ja pots xiular si l’ase no vol beure 1741
Ja pots xular si el burro no té set 236
L’ase creix i l’aubarda no 585
Llaurada de burro i cavada de xiquet 15
Mula guita, ven-la de seguida 1277
No hi ha cap burro calvo 1550
No s’ha fet (o No es va fer) la
mel per a la boca de l’ase 1712 i 2038
Quan se moren los arrieros sabem de qui
són los burros 1236
Qui diu mal de l’ase, lo compra 1690
Qui no pot haure-se-les en l’ase les hau
en l’aubarda 2445
Qui té un burro i el ven ell s’entén 2329
Treballs d’atres maten a l’ase 1599
Un bon burro, una mala bèstia 609
Al bou vell muda-li el corral i et darà
la pell 1410
Lo bou garrut i el mosso barbut 2232
Lo bou solt llaura quan vol 1369
Qui el seu carro unta sos bous ajuda 1411
Tira més un bou que cent oronetes 1353
Bou cansat assenta molt bé el pas 1463
Bou vell solca dret 1409
Bou i mula sempre en fan una 1065
Bous i bestiar tot hi anirà 2504
21.2. Bestiar (tornar)
Ovella farta de sa coa fa manta 1904
Ovella farta del seu rabo s’espanta 1494
Ovelles bobes per allí a on va una van
totes 1412
Ovelles i abelles són les mil maravelles
i si pots no estigues sense elles 1104
Lo cabridet d’un mes i el corder de tres 2233
Ternera mansa de totes les vaques mama 1413
Vidella mansa a sa mare i a l’ajena mama 1857
Tocino fart tot l’any gruny 1387
Bacó grunyidor, l’abellota millor 1989
Lo porc i el mosso un any a casa 1245
Un bacó gros ne porta un atre al cos 1858
21.3. Aviram (tornar)
Gallina que no pon, torce-li el coll 2115
Gallina vella fa bon caldo 340
La gallina cega se’n va al blat 2368
Mosso i gall, un cada any 60
21.4. Animals domèstics (tornar)
Lo gasto un gos se’l guanya 789
Lo gos del ferrer dorm a les martellades
i desperta a les minjades 1489
Lo gos que vol pa ha de llepar la mà 1660
Gat escaldat en aigua tíbia en té prou 230
Qui juga en lo gat sortirà esgarrapat 1843
Sardina que se n’endú el gat ja no torna
al plat 2290
21.5. Altres animals (tornar)
Cap pardal novell porta la becada al vell
874
La cabra pels seus pecats porta los
ginolls pelats 1052
Lo corb a la gralla li dia negra 362
Los coloms mingen plata i es torna plom 2160
Moixó de rapinya sempre està sec 2422
Rabosa vella no cau a la ratera 1464
A la curta o a la llarga, lo galgo a la
llebra mata 2242
Al conill encavat lo caçador el fura 1890
Mai van junts corbs i cadarneres 918
Marranya matarà el bou, si pot 129
Bou de cinc i torero de vint-i-cinc 1408
22. No classificats (tornar)
Capità Barruga: campe qui puga! 618
Com més gros és lo clau, més forat fa 1184
En sa vida ha fet posar dos quartos de vi
759
Ni al riu trobaràs aigua 2043
Per a tu s’ha fet la bufa 974
Qui té ràbia que fique el cap dins la gàbia, o
que rosegue ceba 380