Refranys
|
1.
El cos humà |
9. Els diners |
14.
Els sentiments i les actituds |
18.
La roda de la fortuna |
|
1.1. El cos humà |
9.1. Interès i vàlua |
14.1. Presumpció |
18.1. Món |
|
1.2. Escatologia |
9.2. Riquesa |
14.2. Por i covardia |
18.2. Sort |
|
1.3. Bellesa corporal |
9.3. Pobresa |
14.3. Alegria |
18.3. Dissort |
|
|
9.4. Estalvi |
14.4. Bondat |
18.4. Equilibri |
|
2.
L’alimentació |
9.5. Usura |
14.5. Paciència i conformitat |
18.5. Desequilibri |
|
2.1. Menjar |
9.6. Robatori |
14.6. Maldat |
|
|
2.2. Beure |
9.7. Pèrdua |
14.7. Enveja |
19.
El pas del temps |
|
|
9.8. Comprar i vendre |
14.8. Hipocresia |
19.1. Temps |
|
3.
L’habitatge |
9.9. Pagar i cobrar |
14.9. Egoisme |
19.2. Dia i nit |
|
3.1. Casa |
|
14.10. Prudència |
19.3. Mesos |
|
3.2. Llit |
10.
La capacitat intel·lectual |
14.11. Tristesa |
19.4. Estacions |
|
3.3. Veïnat |
10.1. Saviesa |
14.12. Responsabilitat |
19.5. Calendari festiu |
|
|
10.2. Error |
14.13. Vergonya |
19.6. Solstici d’hivern |
|
4.
Les edats de la vida |
10.3. Ignorància i ximpleria |
14.14. Pecat |
19.7. Pasqua |
|
4.1. Viure |
10.4. Destresa |
|
19.8. Solstici d’estiu |
|
4.2. Infantesa |
10.5. Bogeria |
15.
Els mites i les creences |
19.9. Any |
|
4.3. Joventut |
|
15.1. Cel i infern |
|
|
4.4. Maduresa |
11.
L’esplai |
15.2. Déu |
20.
La natura |
|
4.5. Vellesa |
11.1. Ball |
15.3. Diable |
20.1. Terra |
|
4.6. Mort |
11.2. Música i cant |
15.4. Sants |
20.2. Mar i riu |
|
|
11.3. Jocs |
15.5. Cicles i signes astrals |
20.3. Pluja |
|
5.
La salut i la malaltia |
11.4. Festa |
15.6. Objectes quotidians |
20.4. Vent |
|
5.1. Salut |
|
15.7. Nombres màgics |
20.5. Foc |
|
5.2. Malaltia |
12.
La comunicació lingüística |
|
20.6. Fred i calor |
|
|
12.1. Salutacions |
16.
La terra i la llibertat |
20.7. Sol |
|
6.
L’home i la dona |
12.2. Parlar |
16.1. Terra |
20.8. Lluna |
|
6.1. Home |
12.3. Silenci |
16.2. Pobles |
20.9. Fruites i verdures |
|
6.2. Dona |
12.4. Secret |
16.3. Forasters |
20.10. Herbes remeieres |
|
6.3. Sexe |
12.5. Burla |
16.4. Lluita |
|
|
|
12.6. Difamació |
16.5. Llibertat |
21. Animals |
|
7.
La família |
12.7. Malediccions |
|
21.1. Bèsties de càrrega |
|
7.1. Llinatge |
12.8. Promesa |
17.
El poder instituït |
21.2. Bestiar |
|
7.2. Matrimoni |
12.9. Veritat |
17.1. Amos i criats |
21.3. Aviram |
|
7.3. Pares i fills |
12.10. Mentida |
17.2. Justícia i lleis |
21.4. Animals domèstics |
|
7.4. Parents |
12.11. Consell |
17.3. Monarquia |
21.5. Altres animals |
|
|
|
17.4. Govern |
|
|
8.
El treball |
13.
Les relacions interpersonals |
17.5. Clero |
22. No classificats |
|
8.1. Faena |
13.1. Solitud |
17.6. Profit |
|
|
8.2. Ofici |
13.2. Coneixença |
|
|
|
8.3. Estudi |
13.3. Desconfiança |
|
|
|
8.4. Peresa |
13.4. Amistat |
|
|
|
|
13.5. Enemistat |
|
|
|
|
13.6. Amor |
|
|
|
|
|
|
|
1. El cos humà
1.1. Parts del cos (tornar)
Carn de pit, carn de poc profit 2091
L’orella prop de la taula 1922
L’os i la carn se dolen de la seua sang 1469
La cama al llit i el braç al pit 1424
La panxa porta a les cames 633
La sang sense foc bull 1366
Lo bé i el mal a la cara ixen 1589
Lo cap calent i els peus freds 1773
Lo cap dret i el cor net 1371
Los peus de l’hortolà no fan malbé el
sembrat 1488
Los ulls en lo colze 1884
Més se n’arreplega en lo nas que en un
cabàs 933 i
2493
No trobaràs qui et tire aigua a la cara 2402
Posa la mà damunt i ho trobaràs davall 2200
Si els budells ho saben 375
Si et convé res aixeca el dit 912
Tots los caps tenen cabell però no tots
cervell 1307
Ulls dolents, a aquell que els mira, li
apeguen la malaltia 1497
Una mà renta a l’atra i les dos la cara 613
Ja et veig, borni, que tens l’ull tancat 999
Ja veig de quin peu se dol 848
Ja es veu de quin peu coixeja 139
1.2. Escatologia (tornar)
Qui té bon nas té bon detràs 369
377
1.3. Bellesa corporal (tornar)
A un bon altar no li calen floreros 1614
Cara pigada, cara estimada 1435
La barruga
també ajuda 742
La blancura mil faltes dissimula 1696
Maldecaps són xiques guapes 1248
Ni tan guapa que mate ni tan fea que
espante 2437
Qui t’ha xollat, que les orelles t’ha dixat? 2158
Val més esgarrat que enterrat 1636
Vanitat i hermosura fan cap a la
sepultura 1785
2. L’alimentació
2.1. Menjar (tornar)
A carn dura, dent aguda 643
A l’olla bullint no hi cauen mosques 1496
A la fam rostoll 1125
A la gent del treball dóna-li pa i all 1352
A la taula i faena qui primer hi siga 2080
A les sopes s’hi convida i a les tallades
se calla 571
Al gust estragat, lo dolç li és amarg 2265
Al que li has de donar sopar no li
planygues lo dinar 899
Aldeana és la gallina i el de la ciutat
la minja 1624
Avesat a no minjar es va morir l’ase 2423
Bé canta Marta, que està farta 1703
Bon pa farem si la farina és bona 935
2170
Bona vida em dono, però bona fam me passo
1042
Bocí per força fa de mal passar 1714
Campanes al vol, pilotes a l’olla 1433
Caragols, figues i peres, aigua no
begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant 1403
Carbassa, en poca n’hi ha massa 100
Com més sucre més dolç 2488
De penes i de sopars hi ha molta gent als
fossars 1159
Del que no mingen los gossos i els gats,
pocs plats 2200
Demà dijunirà Gironi 291
Gana i galvana mai ne fa falta 47
L’abundància mata la fam 1689
L’arròs fa el ventre gros 986
Les gràcies se donen después de sopar 762
Les molletes del fardell a vegades saben
bé 1622
Lo bon aliment fa tornar jove a la gent 1786
Lo pa no té cames i fa caminar 2237
Mal no li voldrà qui al vell li pren lo
seu sopar 1570
Mata més gent la taula que la guerra 1707
Més ne moren de farts que de fam 1357
Més val bona gana que bon recapte 564
Més val un bitxac al plat que una perdiu
volant 1613
Minjar a gust i vestir a l’ús 1670
Minja brut i fes-te gord 1071
Minjar molt i pair bé no pot ser 1203
Minjar poc i pair bé 1161
Minjada feta, companyia desfeta 1600
Minjant i bevent se coneix la gent 1344
Mòriga Marta, mòriga farta 228
Mos per força [fa] de mal passar 2087
Ni taula sense pa ni exèrcit sense capità
1710
No es fa bon olla en aigua sola 1404
Pa sec i llenya verda aguanten molt la
casa 1206
Per la gola es perden los barcos 480
Per un cigró no es fa malbé l’olla 1668
Prou dijuna qui mal minja 1390
Quan lo dia creix, creix la fam i creix
lo fred 653
Què compon la gana pel recapte que hi ha?
2455
Qui fuig del moltó fuig de la raó 1068
Qui més ne pela més ne minja 1139
1310
Qui no posa el ventre en perill no mor
fart 1836
Qui sopa massa sommia molt 1166
Qui té fam somia rotllos 346
Qui té pa fa sopes 681
Qui vullga potaque, porte plat, pa,
cullera i recapte 1074
Si esperes les sopes de l’atre, fredes te
les minjaràs 777
Si tens ganes de morir, sopa bona cosa i
vés-te’n a dormir 2172
Sopa bullida allarga la vida 1138
Sopa, cau-me a la boca 675
Sorreta a mi, que et daré pa en vi 1427
Tot lo que farta engordix 1260
Tot lo que ve de gust engordix 1580
Tota (la) bona salsa cou 577
1991
Tots los dies olla, amarga el caldo 2252
Treballs en pa fan de bon passar 1557
Un bescuit, consevol se’l minja 484
Un bon dinar, un bon esperar fa 2357
Un bon sopar fa bon esperar 431
Un ou, un fura se’l minja 1308
Vaca i moltó, olla de sinyor 1406
Val més forat a la roba que una arruga al
ventre 1860
2.2. Beure (tornar)
Aigua corrent no mata a la gent 316
Beure molt i anar dret no pot ser 1720
Bufar i beure no pot ser 2424
Bufeta plena aviat rebenta 1182
Después del préssec i el meló beuràs lo
vi millor 2002
L’aigua fa la vista clara 315
i 1539
Lo bon vi no necessita ram 1370
Lo vi fa sang i l’aigua fang 642
Ningú s’emborratxa del vi de casa 1619
No troba dona fea ni vi agre 2167
Oli, vi i amic és millor com més