Introducció
L’autor
Federico Pastor y Lluis[1] va nàixer a Tortosa el 31 de març de 1846 a la casa número tretze del carrer de Sant Roc[2]. Casat amb Maria Bartual, de qui va quedar viudo el 6 d’abril de 1902[3], va tindre dos fills i dos filles[4], una de les quals va morir als dos anys el 12 de novembre de 1889[5].
Va estudiar els estudis primaris i el Batxillerat a Tortosa[6] i la carrera de Medicina a València, si bé sembla que no l’acabà.[7] Era cronista de la Sección Excursionista del Orfeó de Tortosa[8], membre d’honor de l’Ateneo de Tortosa, fill predilecte de Tortosa[9] i fou director del Museo y Archivo Municipal durant onze anys[10], càrrec del qual va ser cessat a finals d’octubre de 1921 arran d’una denúncia de l’auxiliar del museu Mariano Martí adreçada a l’alcalde Antonio de Ramón[11].
També mantenia estretes relacions tant amb València com amb Barcelona. Per una banda, sabem que fou corresponsal de Las Provincias i amic de Teodor Llorente[12] —que era el director d’aquest diari—, i que era soci corresponsal de l’Ateneo de la Juventud Valenciana[13] i de la Societat d’amadors de les glories Valencianes, “Lo Rat Penat”[14].
Per l’altra, també era soci delegat del Centre Excursionista de Catalunya[15], membre corresponent de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona[16] i del Centro Excursionista y Asociación Arqueológica de Barcelona[17]. També era corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid[18] i posseïa la Cruz de Carlos II, des de 1871[19].
En motiu del seu setanta-cinc aniversari, l’any 1922 la revista La Zuda li va dedicar un número d’homenatge[20], que va servir també per reivindicar una jubilació justa per a Pastor y Lluis i la publicació de la seua obra[21]. Un any més tard, el dia 19 d’abril de 1923 va morir a Tortosa als 76 anys[22], després d’uns anys de penúria i malaltia[23].
L’obra
La seua obra més coneguda és Narraciones tortosinas (Tortosa, 1901), una sèrie d’articles de tema històric i de biografies de tortosins il·lustres que havien aparegut primer a la premsa tortosina,[24] amb una carta-pròleg de Felip Pedrell. Hi ha, però, molts més articles de tema històric o biogràfic, que es troben dispersos en publicacions locals com Libertad, Diario de Tortosa, Tortosa Ilustrada, El Eco de la Fusión, La Zuda, El Restaurador, etc., o d’altres com el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura.[25] A més de ser col·laborador, va ser redactor de El Vigía Popular (1869-1870), La Ciudad de Tortosa (1871) i Tortosa Ilustrada (1897-1899), i director de El Sol (1857), El Museo Dertosense (1869), La Gaceta Ilustrada (1898*).[26]
També va escriure poesies, algunes de les quals van ser premiades en certàmens literaris de la ciutat[27] i és l’autor de la lletra de l’Himne tortosí (1910)[28], amb música de Felip Pedrell.
Els Refrans y
modismes tortosins
Pel que ens diuen unes notes de premsa aparegudes en el setmanari Libertad que reproduïm a l’ Apèndix sembla que Pastor y Lluis tenia els Refrans y modismes tortosins al calaix a l’espera de publicar-los. Més tard, el setmanari li va proposar de publicar-los íntegrament i van començar a aparèixer en aquest mateix setmanari al llarg de 126 números, entre els anys 1908 i 1910, en una secció fixa amb aquest nom. Cada lliurament contenia vint-i-cinc refranys o modismes (deu, a partir de l’últim any) i una cançó (inclosa pels editors) a partir ja de la quarta entrega. Un darrer lliurament, amb vint-i-nou entrades més, va aparèixer onze anys més tard a la revista La Zuda l’any 1921.
Els manuscrits originals, que probablement el mateix Pastor y Lluis va llegar a la l’Ateneo de Tortosa, juntament amb els altres manuscrits seus i la seua biblioteca,[29] malauradament no es troben entre els materials que conserva l’AHCTE.
Precedents i continuadors
L’interès de Pastor pels refranys no és un cas aïllat. Als Països Catalans tingué un impuls considerable sobretot a partir de la Renaixença. Així, per exemple, tenim els reculls d’Antoni Bulbena,[30] Martí Gadea, Cels Gomis, Oleguer Miró i un llarg etcètera. Més tard apareixeran els reculls de Sebastià Farnés[31], Joan Amades, Estanislau Alberola, Manuel Sanchis Guarner, entre molts altres.
A Tortosa, comença a
principis del segle xx i es
materialitza en tres tipus d’actuacions: la publicació de llistes, la
convocatòria de concursos i el seu ús en articles d’opinió, quadres de costums,
sainets, etc.
El primer recull de refranys, locucions i cançons del poble tortosí, de fet, és el de Pastor, aparegut a Libertad (1908-1910). En aquest setmanari, el relleu el va agafar Lluís de Montsià, pseudònim de Joan Torné i Balaguer, amb les sèries Cançons populars (1912) i Refrané comarcá (1912-1914). Aquí és on també Ramon Vergés Pauli, que n’era director, escriví les seues primeres Espurnes de la llar (1909), on trobem molts dels refranys i locucions que recull Pastor.
Pel que fa als concursos, sabem que l’any 1911 el diari El Radical (1910-1914), el director del qual era Joan Bte. Ferreres, va obrir un concurs de refranys “dels que s’acostumen a empleâ, des de primê de Novembre á 31 de Jinê” i va publicar la col·lecció premiada. Més tard, el diari El Restaurador també en va convocar un concurs l’any 1916.
En una altra línia cal destacar les col·laboracions de Mestre i Noé, Josep Maria Queralt i Josep Maria Roca a l’Obra de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, amb el treball inèdit titulat “Folklore dels fenòmens meteorològics”[32] i la de Joan Torné a l’Arxiu de Tradicions Populars[33].
En aquest sentit no sabem fins a quin punt Francesc Mestre i Noé, Tomàs Bellpuig i Joan B. Manyà van col·laborar aportant material d’aquest tipus al Diccionari català-valencià-balear (1926-1968) d’Antoni Alcover i Francesc de B. Moll,[34] ni tampoc si els mateixos Manyà i Bellpuig, Joan Torné i d'altres[35], ho van fer per al Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya (1935-1947) de Mn. Antoni Griera.
Una menció a part mereixen el músic i folklorista Joan Moreira i l’historiador Enric Bayerri. El primer, a més del seu Del folklore tortosí (1936), on trobem un Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí, solia incloure tota mena de refranys i modismes en els seus textos.[36] Enric Bayerri, que va començar a interessar-se per la paremiologia de ben jove,[37] acabarà publicant el seu Refraner de la Comarca de Tortosa (1936-1979), ara sí, amb explicacions i comentaris.[38]
[1] Anotem així el nom i cognoms de Pastor, que és com firmava els seus articles, tot i que a la portada en normalitzem els cognoms com proposa la GEC.
[2] Dóna aquesta data Vergés Pauli (1909: 343). En canvi, Miravall (1982: 18) diu que va nàixer “a la casa de Sant Roc,
al carrer dels Sabaters número 13 (Nota:
Avui carrer de Sant Roc.)”. Semblen errònies les dates copiades per Bayerri (1960: 1020-1022), de
l’enciclopèdia Espasa, que
donen la data de 1844; i les de l’article “Datos Biográficos de Don Federico
Pastor y Lluis”, La Zuda, 112, pàg.
173, que apunta l’any 1847.
[3] La Verdad, Año XXII, núm. 74 (7 d’abril
de 1902).
[4] En la secció “De
casa”, La Zuda, 116 (1923), pàg. 259,
es parla de dos fills: “don José i don Manuel”.
[5] Diario de Tortosa, Año VIII, núm. 2244
(14 de novembre de 1889).
[6] Miravall (1982: 40), transcriu una
notícia del setmanari El Ebro (de 9
de juny de 1864) on s’informa que Pastor y Lluis va obtenir aquest any el
graduat de Bachiller en Artes. L’article “Datos Biográficos...”, op. cit., també en parla.
[7] “Datos
Biográficos...”, op. cit. Albertí matisa que no exercí mai la
carrera.
[8] Bayerri (1960: 1020-1022), des de l’any 1912.
[9] Bayerri (1960: 1020-1022)., l’any 1901.
[10] “A Pastor y Lluis,
en el 75º aniversario de su nacimiento. El mejor Homenaje, la Justicia.”, La Zuda,
110-111 (1922), pàg.152-154 [firmat per M.]. L’article “Datos Biográficos...”, op. cit., i Bayerri (1960: 1020), matisen que «con arreglo a la ley de
1914» [!].
[11] Miravall (1987: 38-39).
[12] Bayerri (1960: 1020-1022).
[13] Bayerri (1960: 1020-1022), des de l’any 1870.
[14] Així consta a la
portada de l’edició de Narraciones
tortosinas. Tortosa, 1901, i en “Datos Biográficos...”, op. cit. Bayerri (1960: 1020-1022), des de l’any 1899.
[15] Bayerri (1960: 1020-1022), també des del 1899.
[16] Bayerri (1960: 1020-1022), des de l’any 1901.
[17] Bayerri (1960: 1020-1022), des de l’any 1902.
[18] Hi ingressà gràcies
a l’informe favorable que obtingué amb la monografia sobre la Universitat de
Tortosa en els segles XVI, XVII i XVIII. Cf. “A Pastor y Lluis...”, op. cit. La GEC apunta la data de 1902.
[19] “Datos
Biográficos...”, op. cit.
[20] La Zuda,
110-111 (setembre-octubre 1922).
[21] Lluís de
Montsiá, “El meu tribut”, La Zuda,
110-111 (1922), pàg. 160, diu que Domènec Piñana tenia el propòsit de publicar
les seues obres, però això no va ser possible.
[22] “Don Federico
Pastor y Lluis, ha muerto. ¡Descanse en paz!”, La Zuda, 116 (1923), pàg. 241-243, i “De casa”, op. cit.,
donen aquesta data. Bayerri (1960:
1020-1022), en canvi, dóna el dia 10.
[23] Enric Bayerri, ap. Miravall (1987: 39), retrau la situació
en què va viure Pastor y Lluis a la fi de la seua vida en uns papers que es
conserven a l’AHCTE: «El Sr. Pastor en los darrers anys de la seua vida no va
fer cap a les’Hermanitas de los Pobres’ gràcies a la generosa i caritativa
subscripció promoguda per la revista tortosina’La Zuda’». A “De casa” op.
cit., s’informava que estava malalt.
[24] En concret a la revista Tortosa Ilustrada, des de 1899, d’on ho copiava El Eco de la Fusión. Bayerri (1960: 1020-1022).
[25] Alguns d’aquests
articles eren refoses de les Narraciones
tortosinas, d’altres eren concebuts com una continuació o ampliació
d’aquest, i d’altres tenien la forma de monografies.
[26] Ibáñez (1977: 43-51). També en dóna
informació Vergés Pauli (1909: 368 i 374).
[27] En els Juegos
Florales de Tortosa de 1900, Pastor y Lluis va ser premiat “por su leyenda
tortosina La Torre de Zeli”, i també
per un treball sobre la història del
Círculo de Artesanos (El Eco de la Fusión,
núm. 72 (9 de septiebre de 1900), pàg. 1). En els jocs de 1908, va ser premiat
per la composició escrita en català “Sant Vicent Ferrer á Tortosa” (Diario de Tortosa, núm. 8054 (30
Septiembre 1908), pàg. 1). Albertí
diu que publicà un recull poètic, del qual no tenim constància. Els poemes seus
escrits en català que coneixem són escassos: “Sant Vicent Ferrer á Tortosa. Libertad,
36 (1908); “Lo llop de mar tortosí. Tipos de la terra”, Libertad, 44
(1908); “Costums de Tortosa d’ans. Lo carrer de Sant Roch”, Libertad, 84
(1909).
[28] Vergés Pauli (1909: 453-454),
reproduïx l’Himne tortosí i diu que va ser possible gràcies a la
iniciativa de Francisco Roig Navarro, diputat provincial.
[29] “De casa”, op. cit.
[30] Segons Vergés (1999), Antoni Bulbena (1915) dóna la informació següent: “A la vora del Ebro. Diario de Tortosa del any 1909 (?). Abundant més en modismes locals, que no en refrans populars, arriba aquest aplech aforístich d’en Frederich Pastor y Lluís, publicat a manats en lo dit Diario, a 2.050 clavats”. Cf. Apèndix 2.
[31] Farnés (1992-1999: i-133) utilitza els Refrans de
Pastor com a font. La referència que dóna, però, com la de Bulbena (supra.), és errònia: a Diario
de Tortosa, Tortosa, 1909.
[32] Estudis i materials de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, , Barcelona, 1918, t. II, pàg. 155.
[33] Valeri Serra i Boldú. Arxiu de tradicions populars recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana. Barcelona, 1928. Joan Torné hi col·laborà a la secció “Geografia folklòrica”, fasc. 2, pàg. 68-69.
[34] Francesc Mestre i Noé. “Vocabulari català de Tortosa”, Butlletí de Dialectologia Catalana, iii, pàg. 8, advertix que “la Secció Filologica de l’ Institut [d’Estudis Catalans] ha suprimit la correspondencia castellana i les frasses, adagis i cansons populars que jo havia transcrit al final de certs mots per a millor aclarir lo concepte dels mateixos”.
[35] Mn. Josep Benaiges (Tortosa), Josep Martí Cohí (íd.), Josep Maria Queralt (íd.), Mercè Pujol (Benissanet), Andreu Ulldemolins (Alcanar), Hilari Costa (Móra la Nova).
[36] Algunes obres
teatrals de Moreira porten com a títol un refrany: Qui be sembra be cull;
Qui fa be, be troba; A consciència tranquila casa contenta; No
hi ha bona olla en aigua sola; Tararà i Tararú tot ve a sé hu, etc.
[37] A El Radical, entre 1911 i 1912, i a Unión Patriótica, en les seccions “Glosari tortosí-comarcal”, “Criteri tortosí”, “Ideari de la vida pràctica”, durant gairebé tot l’any 1927. Cal dir també que en els vuit volums de la Historia de Tortosa (1933-1960) també trobem comentaris sobre alguns refranys.
[38] Va ser, justament, gràcies a la informació que en dóna al pròleg que vaig conèixer l’existència del refraner de Pastor. Els senyals fets amb ploma estilogràfica que he trobat en els exemplars de Libertad consultats a l’AHCTE, probablement són del mateix Bayerri.