Criteris d’edició

Com és habitual en aquest tipus d’edicions corrijo les errates (124.), regularitzo els signes d’exclamació i d’interrogació (53. 54.), puntuo lliurement, sobretot, afegint o suprimint comes, i unifico l’ús de les minúscules i les majúscules en alguns noms propis, noms de festivitats, els noms dels mesos i d’altres genèrics (122. 123.).

1. Com a criteri general, només adapto a la normativa actual l’ortografia dels textos, especialment si aquesta no afecta l’elocució dels textos.

Accentuació: Canvio, afijo o suprimixo els accents (21. 23ab. 25. 26abcd.), diacrítics (28. 29.) i circumflexos (22.), i també les dièresis (31.).

Apostrofació:

Suprimixo l’espai entre l’apòstrof i la vocal següent o anterior, i resolc l’apostrofació de l’article masculí l’ (33d.), de les contraccions a l’ i de l’, per al (pera ’l) i per als (pera ‘ls) (38.), dels pronoms enclítics ‘m, ‘t, ‘s, ‘n, ‘l, ‘ls (42.) i de les combinacions de me, te, se amb en (43.).

Separació de paraules: Suprimixo o afijo espais o guionets en la preposició per a (46a), en algunes locucions i mots compostos (46b. 47. 48.), en els pronoms febles (49. 50. 51.), i resolc les confusions amb l’article o el verb auxiliar haver (46c.).

Ortografia de les vocals: Canvio la y en comptes de i (13.).

Ortografia de les consonants: Normalitzo l’ús de les consonants finals p/b (55.) i t/d (59.) c/g (en lloc de ch, 64abc.), de les grafies q/c (66.), v/w (73.), ç/c (74.), g/j davant de e i i (84.), les grafies tx, x (en lloc de ch 89. 90. 91.), les grafies –g i -ig finals (92. 93.), el dígraf ny (101ab.) i r/rr (115.), i la lletra h (118. 119. 120.); i regularitzo també les vacil·lacions de s/ss/sc/z (75. 76. 77. 78. 81ab.) i les confusions entre la [S] i la [Z] intervocàlica (85. 94.).

2. Aplico també l’actual normativa ortogràfica en els casos en què l’ortologia de la llengua estàndard oral prescriu o admet diferents pronunciacions segons la varietat i el registre lingüístics.

Apostrofació: Resolc les elisions de la vocal de l’article el, els (33cd.), dels pronoms enclítics em, et, es, en (41.), del verb és (44.) i de la preposició en (45.).

Ortografia de les vocals: Canvio la a àtona inicial de mots començats per em-, en-, es- i eix-, excepte en els mots ando-siau (andosiau) i aixenguers (aisenguès) (veg. 6.), la y per j en els mots jo (yo) i ja (ya) (14.), la u àtona per o, si a la síl·laba següent hi ha una i (15a.), i en altres casos (15b.), però no en els mots puguer (pugué), pugués, tremontana/tremuntana, umbries (15c.); afijo la i del dígraf ix en el mot sobreixir (sobrexí) ‘sobreeixir’ (11.) i suprimixo la i intervocàlica davant de g/j fricatives (12.).

Ortografia de les consonants: Afijo les consonants finals mudes següents: la p darrere de m (57.), la d darrere de r (59b.), la t darrere n (60a.) i l (60c.), que en algun cas cal suprimir 60c.), la t del sufix –itzar (82.), la s seguida de r (83.) i també la r dels infinitius plans i aguts i d’alguns noms i adjectius (112abc.), i regularitzo les grafies b/v (70.).

3. No hi he intervingut, en canvi, si l’adaptació ortogràfica no permetés de reconèixer la pronunciació que reflectix l’ortografia original. Com a excepció:

Accentuació: Mantinc o afijo l’accent agut de mots acabats en –é, én, -és (23c.), i afigo accent als mots però (pero), perquè (perque) (26c.), què (28b.), València (Valencia), nóvia (novia) (26a.).

Apostrofació: Normalitzo l’apostrofació de l’article la davant de a (36.a.) i de la preposició de davant de e (37a.).

Ortografia de les vocals: Canvio per o el diftong au- inicial (17.) i mantinc sense accentuar les formes conjugades d’alguns verbs acabats en –iar (27.).

Ortografia de les consonants: Mantinc la ñ en Cañete (101c.), i la ch en Franch (64d.); canvio l’aplec nt per mpt (98.), la s per x només en aixenguers (95b.) i excusa (79.); afijo la t dels aplecs tm (99a.), tl (103. 107.), tll (105.); afijo la n en les geminacions Anna (99b.) i la m en entenem-mos, mingem-mos-ho (99c.); afijo la r muda dels mots arbre i prendre, i resolc les desgeminacions de tm, nn, tll i tl.